Serveis d'Intel·ligència, Control, Fal·làcies i Prospectiva

Tipus de Serveis d'Intel·ligència

Els serveis d’intel·ligència arreu del món es classifiquen en dos grans grups amb tres subgrups cadascun:

1. Països on les necessitats d’intel·ligència les aporten serveis d’intel·ligència
   • Serveis d’intel·ligència d’informació interior i exterior. Ex: Alemanya, Argentina.
   • Serveis d’intel·ligència d’informació interior i l'exterior és nul·la. Ex: Costa Rica, Luxemburg.
   • Serveis d’intel·ligència d’informació interior i l'exterior mitjançant la intel·ligència militar. Ex: Bèlgica.
2. Països on les necessitats d’intel·ligència les aporten estructures policials
   • Cossos policials informació interior i intel·ligència militar per a informació exterior. Ex: Suècia.
   • Cossos policials informació interior i exterior a través de xarxes policials. Ex: Irlanda.
   • Sistemes federals. Els cossos policials són únics i s'encarreguen de l'acció interior. Ex: EUA.

Control dels Serveis d'Intel·ligència

El control als serveis d’intel·ligència se sol fer de forma separada per a la intel·ligència interior i l'exterior. Generalment, el nivell de control a ambdós cossos és similar, tot i que la tendència és que el control exterior sigui molt més lax que l'interior.

• Control Governamental: el control recau sobre el govern i/o el ministre responsable.
• Control Parlamentari: el control l'exerceix un comitè del parlament o un òrgan comissionat.
• Control Mixt: conjunció del control intern exercit pel govern i la fiscalització externa a través d'un organisme amb ple accés a la informació.

Fal·làcies Lògiques

Les fal·làcies són raonaments erronis que inclouen algun defecte que els converteix en raonaments no vàlids.

Fal·làcies Formals

Són aquells raonaments no vàlids on l'error resideix en l'estructura dels arguments i en una mala aplicació de la lògica deductiva.

• Afirmació del conseqüent
• Negació de l’antecedent
• Fals dilema

Fal·làcies Informals

Són aquells raonaments no vàlids on l'error es troba en la forma de presentar els arguments i d'arribar a les conclusions de forma premeditada.

• Fal·làcia ad hominem
• Fal·làcia ad populum
• Home de palla
• Falsa analogia

Efecte Cigne Negre

Elements impossibles de detectar perquè els deixem fora dels nostres models, del nostre coneixement. Allò que descartem perquè és altament improbable.

El Con de Plausibilitat

El con de plausibilitat és un procés teòric que es pot usar holísticament per projectar tendències i esdeveniments i les seves conseqüències en el futur, i generar escenaris alternatius en punts predeterminats en el temps.

El procés comença amb una col·laboració entre experts interns de l'organització (futuristes i redactors d'escenaris). Aquests participants, en una primera fase creativa (fase divergent), imaginen diferents escenaris possibles. Determinen el nombre d'escenaris basant-se en un nombre suficient per permetre una considerable flexibilitat, encara que manejable.

La següent fase, anomenada fase de diagnosi, es tracta de decidir quins dels escenaris possibles tenen més probabilitats de succeir. Un cop decidits, els experts creen les seves visions del futur per a cada escenari.

En l'angle del con se situa el present, i es projecta, obrint-se, cap al futur. En aquest con es representa tota una franja de futurs probables, una de plausibles, una de possibles i una altra de preferibles.