Serveis Socials: Conceptes Clau i Evolució Històrica
Clasificado en Otras materias
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,68 KB
Llei de Beneficència
La Llei de Beneficència representa la resposta legislativa i pública a les necessitats dels més desafavorits en el context d'una constitució aprovada. Comença a aparèixer amb l'aprovació de les primeres constitucions. La primera que es va aprovar a Espanya va ser la Constitució de Cadis el 1812. La segona va ser la Constitució Moderada el 1845.
Evolució de la Llei de Beneficència
- Primera Llei de Beneficència: Es va crear durant el període del Trienni Liberal (1820-1823).
- Segona Llei de Beneficència: Es va aprovar el 1849, en el context d'una nova constitució, coneguda com la Constitució Moderada de 1845.
Definició de Demanda Diacrítica
Són aquelles necessitats i aspiracions humanes insatisfetes. Necessitats i carències que han de ser tractades de manera singular, personalitzada i individualitzada pels Serveis Socials. Aquests han d'atendre en essència la demanda diacrítica de manera diferencial i individual a causa de la necessitat social emergent.
Serveis Socials: Sentit Ampli o Restringit
Sentit Ampli
Són tot el conjunt de serveis de protecció social. Engloba una gran varietat de sistemes. Limitar els serveis socials només a l'últim sistema és massa poc, ja que no cobreix totes les necessitats humanes.
Sentit Restringit
Són només l'últim sistema de protecció. Tot i ser serveis adreçats a les persones, s'han de procurar només en aquelles àrees de caràcter social.
Totes les entitats són en sentit restringit, no hi ha cap entitat que pugui donar tots els serveis, sinó que totes estan especialitzades en algun servei determinat.
Fons Nacionals durant el Franquisme
Eren les ajudes econòmiques que es donaven durant l'etapa franquista a gent gran, persones amb discapacitat, famílies, etc. Generalment, eren de caràcter econòmic, però si a la persona no li arribaven els diners per a menjar, es proporcionaven ajudes alimentàries.
Conveni i Concessió
Concessió
L'administració pública encarrega a una empresa privada que presti un servei social determinat. Per exemple, el menjar d'una residència d'avis. La residència és pública, però el menjar el presta una empresa privada. L'administració cedeix el servei a una empresa, que hi posarà el personal, però el lloc on es fa l'assistència o servei és de titularitat pública.
Conveni
L'empresa s'encarrega de contractar i posar el personal, així com de l'espai on es realitza el servei o l'assistència.