La Setmana Tràgica (1909): Causes i Context a Barcelona

Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que van succeir a Barcelona i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.

El Detonant Principal: La Mobilització de Reservistes

El detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc, on el 9 de juliol havia començat la Guerra de Melilla. La causa principal del conflicte fou la lleva de reservistes que va fer el govern espanyol per un reial decret el mateix juliol de 1909 per tal d'enviar tropes a Melilla.

Raons del Profund Malestar Social

El sentiment d'injustícia s'incrementava per diversos factors:

• A banda del fet que la majoria de mobilitzats eren catalans, la nova mobilització de reservistes de la lleva posterior al 1903 implicava que els homes cridats fossin ja casats i amb fills a càrrec. [1][2]
• Els fills de les famílies riques podien comprar l'exempció d'incorporar-se a files si pagaven 6.000 rals (1.500 pessetes), una quantitat fora de l'abast dels obrers de l'època que cobraven només entre 5 pessetes i 10 rals al dia. [2]
• A més a més, la Guerra de Melilla, que començava a gestar-se a les places espanyoles del Nord d'Àfrica, era percebuda a Catalunya com una qüestió aliena, pròpia de la política madrilenya. [1]

Influència de les Campanyes Mediàtiques i Interesos Econòmics

Fervoroses campanyes mediàtiques van escalfar els ànims, com l'anticolonial d'Antoni Rovira i Virgili a El Poble Català, o la del lerrouxisme, que va atiar l'anticlericalisme i les tensions socials ja existents.

De fet, es considerava que el motiu de la campanya militar era el descobriment, l'any anterior, d'unes mines propietat d'una empresa formada per figures influents com:

• El Comte de Romanones
• El Marquès de Comillas
• El Comte de Güell

Causes Profundes: L'Anticlericalisme Latent a la Societat Catalana

No obstant això, hi havia també altres causes més profundes. Durant els esdeveniments va brotar l'anticlericalisme latent a la societat catalana. S'acusava el clergat de diversos punts:

• Estar sempre a favor dels rics i els poderosos.
• La seva ideologia tradicionalment conservadora.
• El tracte paternalista amb què dispensaven la seva beneficència en aquells temps de crisi.
• El seu suport als "sindicats grocs" catòlics, que frenaven qualsevol iniciativa dels sindicats obrers reivindicatius majoritaris.