Setmana Tràgica 1909: Fets, Context i Impacte

La Setmana Tràgica de Barcelona (1909)

El país es trobava en una situació d’endarreriment econòmic i social, amb una gran bossa de pobresa i un injust repartiment de la riquesa, fet que provocava una forta agitació social.

Causes de la Setmana Tràgica

Anticlericalisme i Antimilitarisme

Forta presència de corrents ideològiques crítiques amb l’Església i l’Exèrcit: anarquistes i republicans.

Anticlericalisme

• Crítica al poder i influència de l'Església Catòlica.
• Considerada un fre al progrés i la llibertat.
• Aliada sempre dels poderosos.

Antimilitarisme

• Rebuig a les quintes (servei militar obligatori).
• Rebuig a l’exèrcit.
• Crítica al militarisme: autoritari.
• Crítica a la guerra.

Context i Antecedents

L'Assalt al Cu-Cut (1905)

• Sàtira política contra l’exèrcit.

La Llei de Jurisdiccions (1906)

• Ofenses a la pàtria, l’exèrcit, la bandera... són considerades delictes.
• Els tribunals militars són els encarregats de jutjar aquests delictes.
• És una llei contra el nacionalisme català.
• Amenaça la llibertat d’expressió.

Solidaritat Catalana (1906)

• Programa del Tívoli: autonomia i abolició de la Llei de Jurisdiccions.

L'Escola Moderna: Ferrer i Guàrdia

• Pedagog anarquista.
• Fundador de l'Escola Moderna a Barcelona.
• Ensenyament racionalista i laic.
• Principis: coeducació, antiautoritarisme, escola activa...

Els Fets de la Setmana Tràgica

Maura declara l’estat de guerra i l'ocupació militar de Barcelona. S'envien reforços per reprimir les manifestacions, aplicant una dura repressió que va portar a sagnants enfrontaments entre els manifestants i les forces militars, amb el vist i plau de les classes benestants catalanes.

Víctimes i Represàlies

• Morts: dos guàrdies civils, tres soldats i 82 civils.
• Ferits: 39 guàrdies civils, 27 soldats i 126 civils.

Dures represàlies contra els anarquistes:

• 216 consells de guerra que van afectar més de 1700 persones.
• 17 condemnes a mort i 5 execucions, com la de Francesc Ferrer i Guàrdia (pedagog d’ideologia llibertària i creador de l’Escola Moderna: ensenyament laic i racionalista orientat a les classes obreres). No va tenir relació directa amb els fets.

Conseqüències de la Setmana Tràgica

Onada de protestes a les principals ciutats d’Europa, amb la campanya “Maura, no!!”.

• La forta repressió social interromp el procés de constitució de la CNT i va radicalitzar l’obrerisme.
• Decadència del lerrouxisme a Catalunya.
• Els liberals (liderats per Moret i Canalejas) es van solidaritzar, al Congrés de Diputats, amb els partits d’esquerra, i van exigir la dimissió de Maura; s'inicia una campanya de boicot contra el govern.
• L'aliança dels liberals amb partits no dinàstics suposa el trencament del “Pacte del Pardo” (que establia solidaritat mínima entre els dos partits dinàstics).
• El rei fa cessar Maura i nomena Moret nou cap de govern; després d’un breu govern, el rei encarrega formar nou govern a Canalejas (qui va intentar recuperar el consens polític).
• Fraccionament dels partits dinàstics.
• Dificultat per formar governs estables.
• Decadència del turnisme.