La Setmana Tràgica: Causes, Esdeveniments i Conseqüències Històriques

La Setmana Tràgica: Causes, Esdeveniments i Conseqüències

El juliol de 1909, Barcelona va ser l'escenari de la Setmana Tràgica, un període de gran tensió social i política.

Context Social i Polític a Barcelona

S’havia creat un ambient de tensió amb nombroses mobilitzacions obreres, protagonitzades per grups anarquistes, republicans i socialistes, agrupats sota la plataforma Solidaritat Obrera.

A més, en aquells anys va sorgir un nou grup polític: el Partit Republicà Radical, dirigit per Alejandro Lerroux. Aquest partit va captar bona part de les classes populars, sobretot immigrants, mantenint un discurs clarament demagògic i un programa de radicalisme anticlerical i espanyolista. Els sentiments antimilitaristes, ja presents, es van incrementar des de l'aprovació de la Llei de Jurisdiccions.

L'Esclat de la Crisi: Marroc i Protestes

Finalment, la situació al Marroc i els errors del Govern van provocar la crisi. El juliol de 1909, es va produir un atac contra els interessos espanyols per part d’alguns membres de cabiles pròximes a Melilla. El Govern Maura va decidir ordenar la incorporació de reservistes a Madrid i Barcelona. En ambdues ciutats es van produir fortes protestes.

Les primeres notícies del desastre a prop de Melilla, amb més de 1.200 baixes, van provocar una vaga general a Barcelona, convocada per Solidaritat Obrera i emparada per la UGT. L'atur va ser total, i el govern va respondre declarant l'estat de guerra. Mentrestant, la vaga s'estenia a ciutats industrials veïnes.

Desenvolupament de la Revolta i Repressió

Durant tres dies, la ciutat va viure intenses lluites als carrers:

• Assalts i cremes de convents.
• Incendis generalitzats.
• Enfrontaments entre vaguistes i membres de la policia i l'exèrcit.

Barcelona va quedar aïllada de l'exterior, amb nombroses víctimes i edificis destruïts. Una vegada sufocada la revolta, es van produir detencions en massa i judicis.

El cas més significatiu va ser el processament irregular, la condemna i l’execució del pedagog anarquista Francisco Ferrer i Guàrdia, fundador de l'Escola Moderna. Aprofitant el desprestigi del govern Maura, liberals amb republicans i socialistes van exigir la seva renúncia. El rei va nomenar al liberal Moret cap de govern, fet que va significar la ruptura del Pacte del Pardo.

El Govern de José Canalejas i les Reformes

El nou govern liberal, presidit per José Canalejas, va impulsar un últim programa regeneracionista. Així es van aprovar diverses mesures importants:

• La Llei sobre Mancomunitats Provincials.
• El servei militar obligatori.
• L’arbitratge estatal en conflictes laborals.

Canalejas també va signar acords amb el soldà del Marroc i França en els quals es van fixar els límits del protectorat espanyol al Marroc. Però la reforma més problemàtica va ser la Llei del Candado, que limitava l’expansió de les ordres religioses amb la intenció de frenar el control d’aquestes sobre l’educació.

L'assassinat de Canalejas per un anarquista el 1912 va impedir el desenvolupament complet del seu programa reformista.