La Setmana Tràgica i les seves Conseqüències

Política colonial al Marroc:

Després del desastre del 1898, Espanya va començar la seva penetració al nord d'Àfrica. La Conferència d'Algesires (1906) va comportar l'establiment d'un protectorat francoespanyol al Marroc. A Espanya li van concedir el Rif. La penetració espanyola va ser afavorida tant per interessos com per la voluntat política de restaurar el prestigi de l'exèrcit. La presència espanyola va ser contestada per les tribus berbers, organitzades en cabiles. Els atacs van obligar a mantenir una forta presència militar espanyola, que es va intensificar el 1909 quan unes operacions destinades a assegurar la plaça de Melilla, els rifenys van infligir una dura derrota a les tropes espanyoles al Barranc del Llop. Després es va incrementar el nombre de soldats.

La Setmana Tràgica:

L'enviament de les forces reservistes va ser l'espurna que va provocar un moviment de protesta popular conegut com a Setmana Tràgica, que va tenir el suport d'anarquistes, socialistes i republicans. Els incidents van començar el 18 de juliol durant l'embarcament de les tropes. El sindicat anarquista va fer una crida a la vaga general per al 26 de juliol, que va tenir el suport de la UGT. La revolta a Barcelona es va allargar durant una setmana i va donar lloc a un moviment. Als carrers es van aixecar barricades. Les autoritats hi van respondre declarant l'estat de guerra i enviant reforços per reprimir les manifestacions. La situació va tornar a la normalitat a partir del 29 de juliol. La repressió posterior va ser molt dura, centenars de persones van ser detingudes. El cas més conegut va ser l'afusellament del lliurepensador i fundador de l'Escola Moderna, Ferrer i Guardia, que no havia participat directament en els esdeveniments.

Les Conseqüències Polítiques:

La Setmana Tràgica va tenir conseqüències polítiques i va comportar una desestabilització dels partits del torn dinàstic i la caiguda del govern de Maura. El rei va dissoldre les Corts i va entregar el govern al líder Jose Canalejas, que fins al seu assassinat l'any 1912 va portar a terme l'últim intent. Després de la caiguda, els partits dinàstics es van trobar fragmentats sense un líder capaç d'aglutinar. La debilitat política dels partits dinàstics i les conseqüències del 1909 van comportar una reorganització de l'oposició:

• El republicanisme es va enfortir amb la creació d'un nou partit de caràcter moderat, el Partido Reformista (1912).
• El republicanisme lerrouxista va viure un notable descrèdit fruit del paper ambigu. Això va accentuar el desencís de molts obrers.
• El trencament definitiu de la coalició Solidaritat Catalana arran del suport de la Lliga Regionalista a la repressió governamental i l'augment de la influència del catalanisme republicà.