El Sexenni Democràtic (1868-1874): Causes, Monarquia i República

Causes de la Revolució de 1868

Causes Econòmiques

• Crisi financera (ferrocarrils): L’escàs desenvolupament industrial espanyol no va ser suficient perquè el transport de mercaderies i viatgers tingués una gran demanda, i el valor de les accions dels ferrocarrils es va enfonsar.
• Crisi industrial: Sobretot a Catalunya. La indústria tèxtil comprava gran part del cotó dels EUA, però la Guerra de Secessió Americana va apujar els preus i va provocar un període de “fam de cotó”. Moltes petites indústries es van enfonsar.
• Crisi de subsistències: Males collites van donar com a resultat una escassetat de blat, aliment bàsic. Els preus van començar a pujar i el mateix va passar amb altres productes bàsics com el bacallà, l’arròs... La conseqüència va ser una onada d’atur que va provocar una davallada del nivell de vida de les classes treballadores.

Causes Polítiques

• Desgast del govern moderat: L’any 1866, després de la revolta de sergents de la caserna de San Gil, O’Donnell va ser separat del govern per la reina i el Partit Moderat (Narváez i González Bravo) va tancar les Corts i es va fer el sord als problemes del país.
• Organització de l’oposició: El Partit Progressista, dirigit per Prim, va practicar una política de no participació en les eleccions i va defensar la conspiració com a únic mitjà per accedir al govern. En la mateixa posició se situava el Partit Democràtic, de manera que ambdós partits van signar el Pacte d’Ostende. Els seus objectius eren posar fi a la monarquia isabelina i deixar la decisió sobre la nova forma de govern en mans d'unes Corts constituents que serien elegides per sufragi universal. El novembre de 1867, després de la mort d’O’Donnell, es van adherir al pacte els unionistes.

La Monarquia d'Amadeu I de Savoia (1871-1873)

• Assassinat de Prim: Tres dies abans de l’arribada del nou monarca, Prim va ser assassinat, cosa que va deixar el monarca sense el seu principal defensor.
• Desavinences en la coalició de govern: Entre unionistes, progressistes i demòcrates.
• Oposició de l’aristocràcia i de l’Església: També de les elits riques i de part de l’exèrcit.
• Revolta carlina: Els carlins, beneficiats pel clima de llibertat que va introduir la “Gloriosa”, s’havien reorganitzat com a força política. Un cop destronada Isabel II, es van tornar a revoltar per asseure al tron el seu candidat, Carles VII. La rebel·lió va començar al País Basc.
• Guerra a Cuba: El 1868 es va iniciar amb l’anomenat “Grito de Yara” la Guerra dels Deu Anys a Cuba. La insurrecció, dirigida per alguns propietaris criolls (blancs nascuts a l’illa), va comptar ràpidament amb el suport popular per posar fi a l’esclavitud a l’illa. El govern va fer reformes polítiques a l’illa, però la negativa dels sectors econòmics espanyols amb interessos a Cuba va frustrar la possibilitat d’una solució pacífica al conflicte i va convertir la guerra en un problema greu.
• Protestes obreres i republicanes: Amb idees internacionalistes, sobretot d’anarquistes.
• Desintegració del govern: En dos anys es van formar sis governs i va caldre convocar eleccions tres vegades. Finalment, privat de tot suport, Amadeu de Savoia va presentar la seva renúncia al tron i va abandonar Espanya, deixant enrere la impressió d’un país ingovernable i contrari a una monarquia democràtica.

Revolució de 1868 i Govern Provisional (1868-1870)

Setembre de 1868: La Gloriosa

• Insurrecció de l’exèrcit a Cadis: Topete contra el govern d’Isabel II. La insurrecció es va estendre des de Cadis fins a Màlaga, Cartagena i Almeria. El govern de la reina Isabel II estava disposat a defensar el tron.
• Protagonisme de forces populars urbanes: A Sevilla, Còrdova, Huelva, Barcelona... es van formar juntes revolucionàries que van fer crides al poble. Volien demandes de llibertat, sobirania, separació Església-Estat, supressió de quintes, sufragi universal, abolició d’impostos de consum...
• Victòria revolucionària a Alcolea: Isabel II, per defensar el tron, va enviar l’exèrcit a Andalusia, el qual es va trobar amb els insurrectes a Alcolea, i la victòria va ser per part dels revolucionaris.
• Exili d’Isabel II a França.

El Govern Provisional

• Presidència i regència: Prim va ser president del govern de progressistes i unionistes. Serrano va ser el regent.
• Llibertats públiques i eleccions: Van atorgar llibertats públiques i van convocar eleccions a Corts constituents.
• Constitució de 1869 (liberalisme democràtic): Va establir un règim molt ampli de drets i llibertats. També proclamava la sobirania nacional, de la qual emanaven tant la legitimitat de la monarquia com els tres poders. Les províncies d’ultramar, Cuba i Puerto Rico, gaudien dels mateixos drets que els territoris peninsulars, mentre que a Filipines hi havia una llei especial.
• Problemes:
  • Republicans: Insurreccions federalistes.
  • Pagesos: Durant el període de la regència hi va haver una forta conflictivitat social. La pagesia, l'andalusa i l'extremenya, demanava un millor repartiment de la terra, mentre que les revoltes urbanes protestaven sobre els consums (tipus IVA, però només dels productes bàsics: pa, vi, bacallà...), les quintes (sorteig als diferents pobles, que afectava una cinquena part dels joves) i la pujada dels preus.
  • Obrers: El moviment obrer va sofrir un procés de radicalització en la demanda de millora de les condicions salarials i de treball.
• Cerca d'un nou monarca: El rebuig de la dinastia portuguesa i l’oposició de França al pretendent alemany van limitar les possibilitats. Va aconseguir imposar-se la candidatura d’Amadeu de Savoia. El nou monarca va ser elegit rei d’Espanya per les Corts; tres dies abans havien assassinat el general Prim, i Amadeu de Savoia va ser proclamat rei.

La Primera República Espanyola (1873-1874)

Proclamació de la República

• Renúncia d'Amadeu de Savoia: Es va proclamar una república de caràcter federal davant la renúncia d’Amadeu de Savoia. Les Corts, en absència del monarca, ho van sotmetre a votació i va sortir una àmplia majoria a favor.
• Aprovació i presidència: La Primera República va ser aprovada l’11 de febrer de 1873 i va presidir el govern el republicà Figueras.
• Constitució de 1873 (non nata): Seguia la línia de la Constitució de 1869 en relació amb la implantació de la democràcia i amb el reconeixement d’amplis drets i llibertats. Tindria un president i les Corts es mantindrien amb dues cambres. Es declaraven diverses llibertats, l'abolició de l'esclavitud a les colònies, la supressió de quintes... Establia que la nació espanyola es dividiria en disset estats, entre els quals Cuba. La constitució plantejava per primera vegada un liberalisme espanyol.
• Oposició dels conservadors.

Governs de la Primera República

• Figueras: Supressió de les quintes (lleva de la tropa on es feia un sorteig i afectava una cinquena part de la població jove) i supressió dels impostos de consum.
• Pi i Margall: Sorgiment del moviment cantonalista. El cantonalisme va ser un fenomen complex en el qual es barrejaven les aspiracions autonomistes propiciades pels republicans federals intransigents amb les aspiracions de revolució social inspirades en les noves idees internacionalistes. Com a conseqüència, es va aplicar de manera radical i directa l’estructura federal, impulsada pel desig de voler avançar amb les reformes socials. Entre altres coses, va continuar la guerra a Cuba i hi va haver una insurrecció carlina per part de províncies catalanes, del País Basc i al Maestrat.
• Salmerón: La repressió del cantonalisme va donar per acabada la política de negociació amb els cantons. Va iniciar una acció militar contra el moviment cantonalista que va acabar ràpidament amb la insurrecció, de tal manera que va tornar a donar un paper de garantidor únic a l'exèrcit. Va renunciar per no signar les penes de mort de cantonalistes.
• Castelar: Línia republicana unitària i més conservadora (desplaçament progressiu cap a la dreta). Ruptura amb el federalisme. Repressió de les revoltes socials; el nou executiu va intentar aplicar una política d'autoritat per intentar controlar els problemes, especialment a Cartagena. Execució dels dirigents federalistes.

Fi de la República

• Cop d’estat del general Pavía (gener de 1874): Dissolució de les Corts.
• Govern de Serrano: Per restablir l’ordre, acabar amb el cantonalisme i el carlisme, i preparar la restauració d’Alfons XII.
• Pronunciament de Martínez Campos: Va proclamar rei Alfons XII i va signar el Manifest de Sandhurst.