Sigmund Freud i la Psicoanàlisi: L'Inconscient, Somnis i la Mente Humana

Sigmund Freud i la Psicoanàlisi: Una Exploració de la Ment

Sigmund Freud (1856-1939) va ser el pare de la psicoanàlisi, una disciplina que es va constituir com una recerca profunda sobre la naturalesa psíquica humana i, alhora, un mètode terapèutic per tractar la neurosi. La neurosi, en el context freudià, es refereix a una alteració psíquica que s'acompanya de conseqüències físiques, com ara angoixes, sentiments de culpa, etc.

L'Inconscient i els Actes Fallits

Segons Freud, tot acte humà té una causa, fins i tot aquells que conscientment no faríem. Aquests són els anomenats actes fallits, que inclouen:

• Lapsus (relliscades verbals o escrites)
• Oblits
• Pèrdua d'objectes

Per a Freud, aquests actes no són fruit de l'atzar. La seva causa resideix en l'inconscient, una motivació que va més enllà de la consciència. En l'inconscient hi trobem desitjos, somnis i pors que influeixen directament en els nostres actes conscients.

L'inconscient es defineix com el conjunt de fets, estats o processos que, tot i tenir lloc a la zona psíquica, no són captats ni advertits pel subjecte. És la capa més profunda i sovint "fosca" dels processos mentals. Aquesta regió lliga la infantesa amb la vida adulta, suggerint que hi ha un rerefons, un passat que influeix de manera determinant sobre el pensament i la conducta actuals de l'individu.

La Interpretació dels Somnis: Accés a l'Inconscient

La interpretació dels somnis és un mètode fonamental d'exploració de l'inconscient en la psicoanàlisi. Segons Freud, els somnis, malgrat el caràcter sovint absurd de les imatges que hi apareixen (imatges oníriques), posseeixen un significat ocult. Els somnis són, doncs, manifestacions de la vida inconscient i representen la realització simbòlica i disfressada dels desitjos inconscients més profunds de l'individu.

Contingut Manifest i Contingut Latent

Freud distingia clarament entre dos nivells en els somnis:

• El contingut manifest: Les imatges, esdeveniments i relats que apareixen directament al somni i que el subjecte recorda.
• El contingut latent: Els desitjos, pensaments i impulsos reals i inconscients del subjecte que s'amaguen darrere del contingut manifest.

Ambdós són versions o relats dels mateixos desitjos. L'elaboració onírica és el procés psíquic encarregat de transformar el contingut latent en manifest, fent-lo suportable a la "censura" de la consciència. La funció essencial del psicoanalista és interpretar el somni, és a dir, desxifrar el contingut latent a partir de l'anàlisi del contingut manifest.

La Doble Funció de la Interpretació Onírica

La interpretació dels somnis de Freud té una doble funció: és alhora una comprensió i una explicació.

• Comprensió: En la psicoanàlisi, els somnis i, en general, tots els fets psíquics adquireixen un sentit. Deixen de ser històries absurdes i estranyes per passar a tenir un autèntic significat psicològic.
• Explicació: S'atribueix a l'inconscient la veritable i profunda causa d'aquests fets psíquics, proporcionant una raó d'ésser a conductes i pensaments que, d'altra manera, serien incomprensibles.

Les Instàncies Psíquiques: Jo, Allò i Superjò

Freud va proposar un model estructural de la personalitat, dividit en tres instàncies psíquiques o nivells:

1. El Jo (Ego)
2. L'Allò (Id)
3. El Superjò (Superego)

L'Iceberg com a Metàfora de la Ment

Aquest model es pot visualitzar amb la metàfora de l'iceberg, on només una petita part (el Jo conscient) és visible, mentre que la major part (l'Allò i gran part del Superjò i el Jo) roman oculta sota la superfície, representant l'inconscient.