Signes Visuals: Icònics i Plàstics

Tipus de signes visuals

El signe icònic

Segons Umberto Eco, les definicions que hi ha sobre el signe icònic (a través de semblança, analogia i motivació) presenten debilitats i les critica. El signe icònic posseeix certs caràcters del referent, seguint la tradició clàssica, però, correlativament, també posseeix certs caràcters que no provenen del model, sinó del productor de la imatge; en la mesura en què aquest productor també està tipificat, el signe funciona una segona vegada permetent el seu reconeixement. Finalment, mostrant uns caràcters diferents dels del referent, es mostra distint d'aquest i respecta el principi d'alteritat.

El signe icònic és, doncs, un signe mediador amb una doble funció de remissió: al model del signe i al productor del signe.

El signe plàstic

És difícil delimitar el caràcter semiòtic de les relacions purament plàstiques de les relacions de caràcter icònic.

Allò plàstic pot ser tant una descripció física dels estímuls que ens arriben de l'univers, com també un veritable signe. Però un fenomen que sigui descriptible físicament no significa necessàriament que posseeixi una funció semiòtica, mentre que, al contrari, és impossible concebre un procés semiòtic que no estigui basat en un substrat sensorial.

Exemple: Flor

• Té característiques formals que ens permeten identificar el tipus de flor si sóc induït a considerar aquests trets com a significants d'un signe icònic /flor/.
• Puc atorgar al color i textura de la flor una altra funció que no sigui la d'autoritzar el reconeixement? És difícil afirmar-ho d'entrada.

El signe plàstic és difícil de situar en una tipologia de signes. Tant tendeix al símbol com a la icona. La seva especificitat fa que el veiem com a empremta, o indici (índex), com a vegades s'ha al·legat a propòsit de la fotografia. Els trets formals, o el color, o la textura, poden ser interpretats com al producte d'una suposada disposició psíquica o física particular. El producte acaba essent, d'aquesta manera, el signe congelat d'aquesta disposició: tal empremta plàstica és llegida com remetent a "la presa", a la "fluïdesa dels sentiments de les percepcions", determinat camp de color uniforme remetent a l'estabilitat, etc. Els significats plàstics serien, doncs, un sistema de continguts psicològics postulats pel receptor, que no tenen necessàriament correspondència en la psicologia científica.

Una de les grans famílies de signes plàstics: els colors, les formes i les textures. Configuren, tots ells, una gramàtica de significants (amb significats):

Textura

Exemples: Impressionisme (tractament del color), Pollock (excitació, action painting), la pinzellada, el gra, etc.

Forma

Fons, posició, orientació, dimensió / Repulsió, domini, equilibri / etc.

El color