Símbols i Personatges Clau de La Plaça del Diamant

1. Els Coloms: Submissió i Opressió

Els coloms simbolitzen la submissió, la manca de llibertat i l’opressió que pateix la Natàlia. Apareixen sobretot quan es casa amb en Quimet, que li imposa la tasca de tenir cura dels coloms a casa seva, ocupant cada cop més espai fins a asfixiar-la.

El nom Colometa és un diminutiu que li imposa en Quimet, reduint la seva identitat i mostrant com ella es converteix en un ésser fràgil i dominat.

2. El Salfumant: Desesperació i Salvació

El salfumant apareix en un moment de desesperació extrema, quan la Natàlia es troba sola, empobrida i incapaç de tirar endavant els seus fills. Està a punt de beure-se’l per acabar amb la seva vida, però, en aquell instant, la visió dels seus fills li impedeix fer-ho.

Això marca un punt d’inflexió: en comptes de rendir-se, decideix lluitar i sobreviure. Per tant, el salfumant simbolitza tant el límit del patiment com la seva pròpia salvació.

3. Quimet: Autoritat, Possessió i Manipulació

En Quimet és un personatge autoritari, possessiu i manipulador. Des del moment en què apareix, es presenta com un home segur de si mateix, que imposa la seva voluntat a la Natàlia. La tracta amb condescendència i li exigeix submissió.

• La descripció dels seus “ulls de mico” reforça la idea d’un home astut i capriciós.
• La relació amb la Natàlia es construeix des del domini i la imposició: ell decideix com ha de ser la seva vida i la transforma en Colometa, negant-li la seva individualitat.

4. Confessió i Testimoni: La Veu de Natàlia

La novel·la es pot considerar una confessió perquè està narrada en primera persona per la mateixa Natàlia, que explica la seva vida amb un estil espontani i ple d’emoció. L’autora empra un llenguatge senzill i, sovint, amb una sintaxi desordenada, com si la protagonista parlés de manera improvisada, sense filtres.

Això reforça la sensació d’intimitat i proximitat, fent que el lector senti la història com un testimoni directe d’una dona atrapada en les circumstàncies de la seva època.

5. Natàlia: Arquetip de la Dona i la Resistència

La Natàlia no és només un personatge individual, sinó que es pot interpretar com un arquetip de moltes dones del seu temps, marcades per la repressió, la guerra i la lluita per sobreviure en un món hostil.

Representa:

• La dona sotmesa a les imposicions dels homes.
• La vulnerabilitat davant els canvis històrics.
• La capacitat de resistència i supervivència.

6. Altres Elements Simbòlics Clau

Les Nines: Innocència Perduda i Sacrifici

Les nines simbolitzen la innocència perduda i la maternitat. Apareixen en diferents moments de la novel·la, però són especialment significatives quan la Natàlia ven la nina de la seva filla per aconseguir diners. Aquest acte representa el sacrifici que ha de fer per sobreviure i la duresa de la seva situació.

Fusta i Suro: La Necessitat d'Enduriment

Aquest contrast es fa servir per expressar la necessitat d’endurir-se davant la vida. Quan la Natàlia diu que ha de ser de suro i tenir el cor de fusta, vol dir que ha de tornar-se insensible per evitar el dolor. Si tingués un cor de carn, patiria massa.

Al final de la novel·la, quan grava el seu nom en una taula de fusta, és un símbol de la seva reafirmació com a persona, un intent de recuperar la seva identitat després d’haver estat anul·lada durant tants anys.