Simone de Beauvoir: L'Alteritat i la Condició Femenina a El Segon Sexe

Simone de Beauvoir i El Segon Sexe

Simone de Beauvoir comença la reflexió en *«El segon sexe»* amb la pregunta: *«Què és una dona?»*, amb la qual porta un dubte radical al significat del concepte «dona». La resposta que ofereix Simone de Beauvoir (S.B.) a aquesta qüestió és: Alteritat respecte l'home en la societat patriarcal.

Què és una dona? La qüestió de l'Alteritat

En primer lloc, S.B. assenyala l’ús que es fa del terme «dona» quan es relaciona d'una banda al fet biològic de ser femella, i de l’altra, s’empra en un sentit per determinar si les femelles són més o menys dones. Segons Beauvoir, ningú no naix dona, sinó que s’hi torna. Tradicionalment s’ha associat «ser dona» a fer funcions relacionades a l’atenció dels altres i és exclosa d’altres funcions vinculades als homes. Ser dona *implica* passivitat, afecte, etc., mentre que als homes se’ls associa l’autonomia, la racionalitat...

Anàlisi de la Condició Femenina i la Jerarquia

S.B. analitza la condició femenina amb el mètode de regressió, constatant la falta de simetria entre feminitat i masculinitat en les societats. S.B. pretén esbrinar per què l'home és considerat subjecte i la dona, l'alteritat. Per aclarir aquesta situació desigual i jeràrquica, fa un paral·lelisme amb la relació entre els amos i els esclaus, on els homes són sotmesos a altres i reconeixen el poder de l’amo i li donen el seu treball a canvi de protecció. Es tracta d’una relació dialèctica. Les dones són sotmeses al poder dels homes, però ells necessiten el reconeixement de les dones i depenen de la relació que tenen amb elles i, per tant, es necessiten mútuament.

Per què les dones no s'emancipen?

Per què les dones no poden emancipar-se dels homes? Com que les dones viuen en desavantatge (pel que fa a salaris, oportunitats, prestigi, etc.), l’aliança amb ells els aporta uns avantatges als quals haurien de renunciar si rebutgen el paper d'Alteritat. Per aconseguir-ho, es requereix l’esforç moral de les dones.

L'Existencialisme i la Moral de la Llibertat

Existència, Essència i la Degradació de la Llibertat

En quina perspectiva filosòfica se situa S.B. en la seva investigació? Des de la moral existencialista i la seva jerarquia d’interessos, segons la qual tot subjecte és lliure i es realitza com a ésser humà quan transcendeix i se supera en projectes vitals i noves oportunitats. S.B. afirma que no hi ha essències, sinó que l’existència precedeix l'essència. Però l'existència humana (h.) és també «ser amb altres», que poden ajudar o impedir el desenvolupament de la llibertat. Quan el subjecte no pot decidir, és a dir, la transcendència cau en la immanència, es degrada l’existència. Per a S.B., el mal moral és renunciar un mateix a la llibertat o obstaculitzar la dels altres, i el bé moral és el contrari.

La Situació de la Dona: Opressió i Ambigüitat

Tot subjecte humà està en una situació, en un context en el qual ha de decidir l’acció, composta per condicionaments biològics i sociològics distints. L’ésser humà és un subjecte perquè ha de decidir per a ser situat, ja que la decisió es pren en un context concret.

En el cas de les dones, els homes han creat situacions que les oprimeixen i les obliguen a assumir-se com *l'Altra*, a la immanència, ja que la transcendència la tenen els homes. Per tant, la situació de les dones és ambigua, ja que són éssers humans (e.h.) i per tant són lliures, però els homes les han fet viure dependents com si ells fossin els únics subjectes. Les relacions home-dona seran insatisfactòries fins que no es reconeguin entre ells com a subjectes. La resposta moral de S.B. és l’acceptació de la pròpia llibertat i la dels altres per establir relacions lliures. Per aconseguir el bé privat cal el bé públic, és a dir, una transformació social per acabar amb l’opressió de les dones.

Origen de l'Alteritat i el Patriarcat

La Creació Cultural de la Feminitat

Però, per què la dona és alteritat i com es va establir la jerarquia dels sexes? Segons S.B., l’origen està en la prehistòria, ja que els homes, en tenir més força física, assumeixen les tasques de defensa i les dones, les de servitud i protecció. L’ésser humà es va desenvolupant segons el projecte vital a partir d’eleccions, però en el cas de les dones, engendrar és una funció natural; per tant, resten en la immanència, no innoven, són consciències dependents d’altres. Al llarg de la història han anat produint-se transformacions que conduiran a l’establiment dels mites i lleis que consolidaran l’hegemonia dels homes i l’opressió de les dones. S.B. anomena aquest sistema social *«patriarcat»*, on la dona és l’alteritat.

La Necessitat de Transformació Social i Educativa

Les dones han de fer un esforç moral més gran per a elegir la independència perquè han estat educades per a admetre el camí fàcil de la subordinació. Caldrà una transformació econòmica, social i moral perquè pugui aparèixer una nova dona, ja que la feminitat és una creació cultural. És a través de la socialització diferenciada de nens i nenes com aprenen a ser homes i dones, i és la intervenció cultural des de la infantesa la que genera les diferències. S.B. critica l’educació tradicional, ja que encamina els homes cap a l’acció i les dones a ser objectes. Per tant, no hi ha destins biològics, sinó destins imposats per l’educació i la societat; és a dir, la *«dona dona»* és un producte artificial fabricat per la cultura.