Síndromes Genètiques: Cornelia de Lange, Angelman i Lesch-Nyhan

Clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,94 KB

Síndrome de Cornelia de Lange

S'investiga si la mutació a la regió genètica NIPBL és la causa.
Dades variables: 1 de cada 10.000 a 60.000 (a causa de l'absència d'una prova clínica exacta).
Afecta per igual a homes i dones.
Es detecta per:
  • Trets facials característics.
  • Pèrdua auditiva.
  • Discapacitat intel·lectual (variable).
  • Anormalitats en els membres.
  • Microcefàlia.
  • Nas petit.
  • Celles molt poblades.
  • Pestanyes llargues.
  • Llavi superior fi.
  • Possibles alteracions en membres (en alguns casos absència de dits).
  • Talla baixa. Retard en el desenvolupament motor.
  • Pèrdua d'audició.
  • Miopia.
  • Trastorns cardíacs i gastrointestinals (reflux).
  • Excés de borrissol.
  • Hipodesenvolupament genital.
  • Discapacitat intel·lectual (variable).
  • Retard en el llenguatge (fins i tot per sota del seu nivell cognitiu).
  • En alguns casos, comportaments autistes (estereotípies, absència d'interès social, perfil sensorial alterat, interessos restringits).
  • Pot haver-hi agressions o autoagressions.
  • Pot haver-hi comorbiditat amb TOC, TDAH i ansietat.

Intervenció mèdica:

  • Intervenció per millorar el reflux gàstric.
  • Audiòfons (de vegades no els toleren).
  • Lents i ulleres (de vegades no els toleren).

Intervenció educativa:

  • Proporcionar ambients estructurats.
  • Tècniques de modificació de conducta.
  • Metodologia TEACCH.
  • Intervenció en l'àmbit social.

Síndrome d'Angelman

  • Retard mental sever.
Prevalença: 1 de cada 20.000-25.000
Malaltia neurogenètica descrita per primera vegada el 1965.
  • Afectació severa de la parla.
  • Atàxia i/o tremolors de les extremitats.
  • Aspecte feliç que inclou riallades freqüents, somriure i excitabilitat.
  • Microcefàlia i convulsions.
Aspecte de "feliç", juntament amb atàxia, retard mental i conductes hiperactives.
En ocasions: hipopigmentació de la pell, ulls clars, cabells clars.
Epilèpsia.
Manca de llenguatge oral (encara que sí comprensió).
Alta comorbiditat amb TDAH.
Aspecte de "feliços" per característiques físiques i comportament.
Estereotípies (habitualment aleteig).
Autoagressions degudes a situacions de frustració.
  • Objectiu central: aspirar al màxim nivell de comunicació.
  • Tècniques de relaxació (davant riallades, hiperexcitabilitat).
  • Modificació de conducta (davant possibles rabietes derivades de la baixa tolerància a la frustració).
  • Adaptar les tasques al potencial cognitiu (retard mental).
  • Materials amb alt contingut visual.

Síndrome de Lesch-Nyhan

Malaltia congènita de transmissió hereditària.
Es manifesta fonamentalment en nens homes (les dones poden ser portadores i transmetre la mutació als seus fills homes, però normalment no manifesten els símptomes).

Símptomes fonamentals:

  • Superproducció d'àcid úric. Taques de color taronja al bolquer.
  • Retard i alteració en el desenvolupament motor.
  • Alteracions del comportament (autoagressions).
Desenvolupament normatiu durant els primers 4 mesos d'edat.
A partir dels 4 mesos: no sosté el cap. Braços estirats amb punys tancats. Cames rígides en tisora. Reflexos exagerats. Autoagressions contra la seva voluntat. Incapaços de controlar-les.

Manifestacions motrius:

  • Distonia.
  • Atetosi.
  • Espasticitat.
Moviments involuntaris (de vegades dolorosos).
Augment del to muscular, moviments reflexos exagerats, moviments espasmòdics. Moviment lent i convulsiu.

Desenvolupament cognitiu:

  • QI: Gran variació. El més habitual 60-70.
  • Llenguatge: Bon nivell de comprensió. Dificultats d'expressió.
  • Punts febles: Memòria de treball, atenció, predicció, planificació i conseqüències de la conducta.
Agressions a altres i autoagressions.

Intervenció

  • Dieta per controlar l'àcid úric.
  • Abundant hidratació (a l'escola ha d'incentivar-se la conducta d'hidratació).
  • Prevenció: objectes punxants o perillosos fora de l'abast del nen.
  • Tranquil·litzar davant episodis d'autoagressió.
  • Focalitzar l'atenció en bones conductes (ignorar males conductes).
  • Identificar situacions que causen l'autoagressió.
  • Educativa: Depèn del nivell de QI. Poden aprofitar molts principis instruccionals dissenyats per a la discapacitat auditiva. Preferible treball en petit grup. Important generar ambients tranquils, evitar alteracions emocionals, oferir comprensió.

Entradas relacionadas: