Sintagma nominal i complements: subjecte, CD, CI i atribut
Clasificado en Inglés
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,57 KB
Règim verbal
És un complement exigit pel verb i introduït per una preposició. S'assembla al complement directe perquè també expressa l'objecte on va a parar l'acció del verb, però se'n diferencia pel fet d'exigir forçosament el concurs de la preposició (accedeixen a la petició, em recordo de tu, penso en aquell problema).
El sintagma nominal
Un sintagma nominal (SN) és un grup de mots relacionats sintàcticament entre ells per una relació de dependència respecte a un nucli, o mot dominant, que forçosament ha de ser un nom o substantiu.
Complement del nom
Complement del nom: dóna a conèixer les característiques, la manera de ser del nucli.
El subjecte
El subjecte és aquell que concorda en nombre i persona amb el verb.
És qui fa l'acció: El cotxe fa brummm.
Hi ha un únic cas en què el subjecte es pot substituir per un pronom feble. Es produeix quan el subjecte va darrere del verb i és un sintagma quantificat o indeterminat: el pronom «n'».
Complement directe
El complement directe (CD), també anomenat «objecte directe», «element» o «acusatiu», és una de les funcions de la sintaxi tradicional. Aquesta funció la pot acomplir un sintagma nominal o una oració subordinada substantiva, que completaran el sentit del verb, sobretot si es tracta d'un verb transitiu, ja que llavors exigeix aquest tipus de complement.
Complement directe
Expressa el nom de la cosa que resulta de l'acció del verb o sobre la qual s'actua directament: Ha vist les seves
Complement indirecte
Expressa la persona interessada, com a afavorida o perjudicada, en l'acció verbal. També es pot referir a una institució, un animal domèstic o qualsevol entitat personificada.
Atribut
L'atribut no és, en realitat, un complement del predicat, sinó que constitueix el nucli dels predicats nominals, que es formen amb verbs copulatius (ser, estar, semblar). L'atribut ens dóna informació sobre les característiques del subjecte; el verb copulatiu fa de nexe entre tots dos i, a més, indica temps, mode, aspecte, persona i nombre. El verb copulatiu té un paper auxiliar; per això el predicat es considera nominal i no verbal.
Sintagma nominal determinat
El que porta un article determinat (la taula), un demostratiu (aquesta taula) o un possessiu (la meva taula).
Sintagma nominal indeterminat
La resta.