Síntesi de proteïnes: procés anabòlic posterior a la transcripció

Traducció

Activació dels aa

• Els aa poden unir-se a un tRNA gràcies a l’enzim aminoacil-tRNA-sintetasa i a l’ATP i formen un aminoacil-tRNA, alliberant AMP.

Inici de la síntesi

• El mRNA s’uneix a la subunitat menor dels ribosomes. A aquesta s’associa l’amoacil-tRNA. Finalment s’uneix la subunitat major, formant-se el complex ribosòmic.

Elongació de la cadena polipeptídica

• El complex té dos llocs d’unió, el centre P, on està situat l’aminoacil-tRNA i el centre acceptor de nous aminoacil-tRNA o centre A. El radical -COOH de l’aminoàcid iniciat s’uneix amb el radical NH2 de l’amonoàcid següent formant l’enllaç peptídic. Aquesta unió és catalitzada per l’enzim peptidil-transferasa. El centre P queda ocupat per un tRNA sense aa. Es produeix la translocació ribosomal. El dipeptil-tRNA queda al centre P, apareix el tercer aminoacil-tRNA i ocupa el centre A. Després es forma el tripèptid en A i després el ribosoma realitza la segona translocació. Això es pot repetir tantes vegades com aa tingui el polipèptid.

Fi de la síntesi

• Té lloc en els ribosomes. Ve informat per triplets sense sentit.

Associació de diverses cadenes polipeptídiques per constituir proteïnes

Conforme es va sintetitzant la cadena polipeptídica, va adoptant una estructura secundària i terciària gràcies als enllaços. Després de la traducció hi ha proteïnes enzimàtiques que ja són actives i altres que necessiten eliminar alguns aa per a ser-ho. Normalment es desfan de l’aa iniciador.

Alguns enzims s’associen amb ions o coenzims per a ser funcionals o actius. Les proteïnes poden ser formades per una cadena polipeptídica o per subunitats. Les subunitats poden ser iguals o diferents segons vinguin d’un gen o de gens diferents. Les proteïnes xaperones pleguen les proteïnes acabades de sintetitzar i les proteases degraden aquelles que no s’han plegat correctament a pesar de l’acció de les xaperones. Si aquests mecanismes fallen, les proteïnes danyades s’acumulen i causen malalties amiloidogèniques.

La síntesi de proteïnes o traducció té lloc als ribosomes del citoplasma. Els aa són portats pel tRNA fins al mRNA on s’aparellen el codó d’aquest i l’anticodó del tRNA per complementarietat de bases. Quan s’acaba la síntesi d’una proteïna, el RNA queda lliure i pot ser llegit de nou. És freqüent que abans que finalitzi una proteïna, ja està començant una altra, d’aquesta manera, una mateixa molècula de mRNA està sent utilitzada per diversos ribosomes simultàniament.