El sistema canovista i la manipulació electoral durant la Restauració

La Restauració Borbònica (1874-1931)

L'arribada d'Alfons XII i la pacificació inicial

El 9 de gener de 1875, Alfons XII arriba a Espanya, rebut amb entusiasme popular. En els dos primers anys del seu regnat:

• 1876: L'exèrcit derrota els carlins. Cánovas del Castillo aboleix els furs, però respecta el concert econòmic del País Basc i Navarra.
• 1878: Es pacifica l'illa de Cuba amb la Pau de Zanjón.

El sistema canovista

El sistema canovista integra la dreta i l'esquerra moderada. Les classes socials favorables al règim són:

• Terratinents castellans i andalusos
• Burgesia basca i catalana
• Jerarquia eclesiàstica

Cánovas, conscient que no es pot tornar a la situació anterior, redacta una nova constitució de consens (s'aplica fins al 1931, i durant la dictadura de Primo de Rivera es suspèn). Característiques de la Constitució:

1. Genèrica i flexible (primer el Senat conservador, el 1890 el Senat unionista)
2. Sobirania compartida (rei i Corts)
3. Corts bicamerals (Congrés i Senat)
4. Llibertats de la Constitució del 1869
5. Estat confessional: se suprimeix la llibertat de culte i es subvenciona el culte catòlic.

El Torn Pacífic (fins a 1909)

Fins aleshores, el problema era que els moderats acaparaven el poder. Cánovas instaura una alternança de poder per evitar pronunciaments. Es basa en dos partits dinàstics:

1. Partit Liberal:
   • Líder: Práxedes Mateo Sagasta
   • Govern: antics progressistes i demòcrates
   • Classe social: classe mitjana i petita burgesia
   • Defensa: lliurecanvisme, llibertat religiosa
2. Partit Conservador:
   • Líder: Cánovas del Castillo
   • Govern: antics moderats i unionistes
   • Classe social: terratinents, alta burgesia industrial, església
   • Defensa: proteccionisme i catolicisme

La crisi política de 1885

El 1885, Alfons XII mor de tuberculosi. Deixa la regència a Maria Cristina d'Àustria (1885-1902). Per evitar el ressorgiment dels carlins o republicans, es firma el Pacte del Pardo: Sagasta i Cánovas es comprometen a mantenir la monarquia borbònica i a alternar-se en el poder. Funciona fins a la mort dels dos (1881-1909).

Eleccions (1876-1899)

En 10 eleccions, 6 guanyen els conservadors i 4 els liberals. Aquestes eleccions eren falsejades. A Espanya, els governs no eren fruit de la decisió lliure dels votants. El sistema era antidemocràtic i requeria un acurat sistema electoral. Els canvis de govern es decidien en els cercles de poder entre els líders dels dos partits i amb l'arbitratge del monarca.

Com funcionava el frau electoral?

1. El rei feia d'àrbitre, actuant de forma neutra. Decidia que s'havia de canviar de govern, destituïa el govern vigent, avisava al cap de l'oposició i li deia de formar un nou govern i convocar eleccions.
2. Es convocaven eleccions i es procedia a fer l'encasellat. Es decidien els diputats que havien de guanyar a cada districte electoral i es posaven els noms en una casella. L'encasellat sempre tenia una majoria (del partit que volia governar).
3. El ministre de Governació organitzava les eleccions i transmetia ordres als governadors civils de les províncies, que ho transmetien als cacics (clau del frau electoral). Els cacics tenien prou poder per garantir el resultat perquè tenien prou empleats i contactes per orientar el vot d'un nombre elevat de gent, sobretot en àmbits rurals. Una altra forma de frau electoral eren les tupinades: s'engruixia el cens amb noms de difunts o gent inventada. El dia de les eleccions, hi havia funcionaris que passaven pels col·legis electorals per votar en nom dels morts o inventats. A les meses electorals, s'afegien vots a les urnes i es falsificaven els recomptes.
4. El dia de les eleccions, els resultats de les zones rurals, controlades pels cacics, solien ajustar-se amb el previst en l'encasellat. En canvi, en grans ciutats, el resultat podia variar i, a vegades, no era el desitjat.

Conseqüència: abstencionisme del 80%.