El sistema digestiu dels vertebrats: procés i característiques

1.2. Digestió dels vertebrats

La digestió dels vertebrats es realitza mitjançant el tub digestiu i les glàndules accessòries.

• Tub digestiu complet: format per boca, faringe, esòfag, estómac, intestí i anus, amb capes de teixits diversos (epitelials, conjuntius i musculars).
• Glàndules accessòries o annexes: fetge, pàncrees i glàndules salivals. També hi ha glàndules secretores a les parets de l'estómac i l'intestí.
• Tots els vertebrats presenten boca amb mandíbula mòbil (excepte els àgnats, com les llampreses).
• Dents: els peixos, amfibis i rèptils les renoven contínuament. Els ocells no en tenen.

La digestió als mamífers

El procés comença amb la ingestió d’aliment. A la boca es produeix la masticació, que fragmenta l’aliment. Les glàndules salivals secreten saliva, que conté enzims com l’amilasa i la lipasa. La barreja de l’aliment amb la saliva s’anomena insalivació i dona lloc al bol alimentari.

La deglució permet que el bol alimentari passi per la faringe i l’esòfag. L’esòfag realitza moviments peristàltics que impulsen el bol fins a l’estómac.

A l’estómac, les glàndules gàstriques secreten suc gàstric (àcid clorhídric i pepsina), que inicia la digestió de les proteïnes. El bol alimentari es transforma en quim.

Quan el quim arriba al duodè, el fetge allibera bilis (emulsiona els greixos) i el pàncrees secreta suc pancreàtic (amb enzims com la tripsina). El quim es transforma en quil.

A l’intestí prim es produeix l’absorció dels nutrients, que passen a la sang. A l’intestí gros s’absorbeix l’aigua i les restes no digerides pateixen l’acció dels bacteris intestinals, que alliberen vitamines. El procés finalitza amb l’eliminació de la femta per l’anus mitjançant la defecació.

Digestió als peixos

Presenten un aparell digestiu complet i poden ser herbívors, carnívors o omnívors. Es divideixen en:

• Peixos ossis: boca en posició terminal i intestí amb cecs pilòrics que ajuden a la digestió i absorció.
• Peixos cartilaginosos: boca en posició ventral i intestí amb vàlvula espiral per incrementar la superfície d’absorció.

Tots tenen faringe comunicada amb les brànquies, estómac tubular, fetge i pàncrees.

Digestió als amfibis

Es classifiquen en anurs (granotes i gripaus) i urodels (salamandres i tritons). Presenten un aparell digestiu complet:

• Tenen una llengua muscular fixada a la part interior de la boca per capturar preses.
• Posseeixen dents per retenir les preses (no masteguen), un esòfag curt i ample, i l’estómac és tubular o en forma de sac.
• Alimentació: les larves d’anurs són herbívores, mentre que la resta d’amfibis són carnívors i s’alimenten d’insectes o altres invertebrats.