Sistema Digestiu Humà: Òrgans, Funcions i Processos Essencials

El Sistema Digestiu Humà: Òrgans i Funcions

Boca

La boca és l'encarregada de rebre l'aliment i iniciar la digestió mecànica (masticació) i química (saliva).

Faringe

És un tub situat a la part posterior de la cavitat nasal, la boca i la part de la laringe. La seva funció principal és el pas dels aliments cap al seu destí.

Parts de la Faringe

• Nasofaringe
• Bucofaringe
• Laringofaringe

Esòfag

La seva funció és conduir els aliments i els líquids cap a l'estómac mitjançant moviments peristàltics.

Estómac

Les seves funcions principals són:

• Emmagatzemar els aliments fins a la seva digestió.
• Descompondre i barrejar els aliments, dividint-los en partícules més petites mitjançant moviments peristàltics.
• Absorbir substàncies com l'aigua.

Secrecions de l'Estómac

L'estómac secreta diverses substàncies essencials per a la digestió:

• HCl (àcid clorhídric): Ajuda a digerir les proteïnes.
• H2O (aigua): Ajuda a dissoldre.
• Factor intrínsec: Potencia l'acció dels enzims i és crucial per a l'absorció de vitamina B12.
• Hormones.
• Enzims: Com la lipasa gàstrica i la pepsina.
• Mucina: Protegeix la paret de l'estómac de l'àcid.

Capes de l'Estómac

La paret de l'estómac està formada per quatre capes principals:

• Capa serosa: Formada per teixit conjuntiu, és la més externa.
• Capa muscular: Es divideix en tres subcapes (longitudinal externa, circular mitjana i obliqua interna) que permeten els moviments peristàltics.
• Capa submucosa: Està molt vascularitzada i conté nervis.
• Capa interna (mucosa): És de caràcter glandular i presenta uns plecs profunds (rugues gàstriques) per augmentar la superfície de contacte.

Intestí Prim

Les seves funcions són:

• Digestió i absorció de productes terminals (nutrients).
• Barrera i defensa immunitària.
• Secreció i absorció de líquid i electròlits.
• Síntesi i secreció de diverses proteïnes.
• Secreció d'hormones que ajuden a regular la secreció de suc intestinal, bilis i suc pancreàtic.

Intestí Gros

La seva funció principal és l'absorció d'electròlits i aigua, i la formació de vitamina K. També conté bacteris simbiòtics que s'eliminen amb la femta.

Fetge

Les seves funcions inclouen:

• Secreció de la bilis, essencial per a la digestió dels greixos.
• Destrucció de les hematies caducades i, en conseqüència, la producció de bilirubina.
• Metabolisme dels hidrats de carboni, els lípids i les proteïnes.
• Emmagatzematge de coure, ferro, vitamines i glucogen.
• Regulació de la glucèmia.

Pàncrees

Les funcions del pàncrees es divideixen en dues categories principals:

• Funció Exocrina: Formada pels àcins que secreten el suc pancreàtic i l'alliberen al duodè. Aquest suc està compost per H2O, bicarbonats i enzims digestius com:
  • Amilasa: Digereix i trenca els glúcids.
  • Peptidasa: Digereix i trenca les proteïnes.
  • Lipasa: Digereix i trenca els lípids.
• Funció Endocrina: Formada per les cèl·lules dels illots de Langerhans que secreten hormones directament a la sang, com la insulina i el glucagó, que regulen els nivells de sucre en sang.

Conceptes Clau del Sistema Digestiu

Epiglotis

Estructura cartilaginosa situada a la laringofaringe que, en el moment de la deglució, tanca el pas perquè l'aliment vagi cap a l'esòfag i no a les vies respiratòries.

Microvellositats

Es troben al jejú, a l'ili i a les parets de l'intestí prim. La seva funció principal és augmentar enormement la superfície d'absorció intestinal. Tenen uns conductes fins pels quals circula la sang, i és també per on passen els nutrients absorbits a la sang.

Fundus

És la porció superior de l'estómac, pròxima al càrdies.

Cec

Part de l'intestí gros situada a la fossa ilíaca dreta, del qual arrenca l'apèndix vermiforme i que està recobert pel peritoneu.

Còlon

El còlon és la part més llarga de l'intestí gros i es divideix en diverses seccions:

• Còlon ascendent: Ascendeix verticalment des del cec fins a la vora inferior del fetge.
• Còlon transvers: Creua l'abdomen des de l'angle hepàtic (situat al quadrant superior dret) fins a l'angle esplènic.
• Còlon descendent: Descendeix verticalment des de l'angle esplènic fins al quadrant superior esquerre.
• Còlon sigmoide: Connecta el còlon descendent amb el recte.

Recte

Constitueix l'última porció de l'intestí gros. S'obre cap a l'exterior per mitjà de l'esfínter anal, a través de l'anus. La seva funció d'evacuació és voluntària.

Flora Bacteriana (Microbiota Intestinal)

Està constituïda per centenars d'espècies de bacteris que resideixen principalment a l'intestí gros. Les seves funcions inclouen:

• Ajudar a l'absorció de nutrients i minerals.
• Defensar l'organisme enfront de bacteris patògens, virus o malalties.
• Participar en la síntesi de determinats compostos, com la vitamina K i algunes vitamines del grup B.

Enzims Digestius Clau

Els enzims són proteïnes que acceleren les reaccions químiques de la digestió:

• Amilasa: Enzim que ajuda a digerir els glúcids (carbohidrats). Es produeix al pàncrees i a les glàndules salivals. Un augment d'amilasa en sang pot indicar problemes pancreàtics.
• Peptidasa: Enzim que digereix i trenca les proteïnes en pèptids més petits i aminoàcids.
• Lipasa: Enzim secretat principalment pel pàncrees dins de l'intestí prim. Ajuda el cos a absorbir els lípids (greixos) descomposant-los en àcids grassos i glicerol. També forma part dels sucs pancreàtics.

Masticació i Processos de Digestió

La digestió és un procés complex que combina accions mecàniques i químiques en diferents etapes del tracte digestiu:

Digestió Mecànica

• Boca: Té lloc gràcies a les dents (masticació), que trituren els aliments.
• Estómac: Segona digestió mecànica gràcies a les contraccions de les tres capes de musculatura de l'estómac, que barregen el bol alimentari amb els sucs gàstrics.

Digestió Química

• Boca: S'inicia gràcies a la insalivació i l'acció de l'amilasa salival.
• Estómac: Segona digestió química gràcies al suc gàstric (HCl i pepsina).
• Duodè: Tercera i principal digestió química gràcies al suc pancreàtic, el suc duodenal i la bilis, que actuen sobre carbohidrats, proteïnes i greixos.