Sistema endocrí, dualisme i conducta: funcions i relacions

3. El sistema endocrí

El sistema endocrí és controlat per l'hipotàlem i està format per glàndules i teixits que secreten hormones.

El sistema endocrí també està relacionat amb el sistema nerviós: l'hipotàlem, en funció dels estímuls, ordena secretar hormones a les glàndules endocrines (per exemple, tiroides, ovaris, testicles). Aquest sistema procura l'equilibri químic i permet adaptar-nos a noves situacions com el creixement o l'embaràs. També té repercussions en la vida mental, provocant canvis d'humor, irritabilitat i sensibilitat (canvis hormonals del creixement i la maduresa).

1. El dualisme

El dualisme és defensat per aquells autors o creences que parlen de la immortalitat de l'ànima i la transmigració de les ànimes o metempsicosi. Defensa l'existència de dues realitats diferents —el cos i la ment— de naturalesa contrària que poden viure separadament.

El dualisme tradicional és defensat per Plató (s. IV aC) i per Descartes (s. XVII).

Plató diu que l'ànima és immortal i que el cos és imperfecte i mortal (la "presó" de l'ànima).

Descartes sostenia que existeix una combinació de substància pensant o ment (res cogitans) i substància extensa o cos (res extensa). També defensava que la ment té com a atribut el pensament (immaterial i lliure), que el cos està lligat a les lleis de la matèria o de la física, i que són substàncies independents ja que no es necessiten entre elles.

Actualment es pensa que el cervell i la ment no són el mateix i que la ment pot ser considerada com a aspecte espiritual, lliure o immaterial, i que no es pot reduir simplement a connexions nervioses entre neurones. També es pensa que morir no vol dir necessàriament que desaparegui la vida mental.

Hi ha una sèrie de problemes que apareixen, perquè els nostres estats corporals influeixen en la ment (ex.: borratxera) i en el cos (ex.: «vaig ràpid» pel desig de veure't), i perquè les alteracions i les lesions cerebrals poden modificar la nostra personalitat i el nostre comportament.

Conducta heretada o conducta apresa

L'entorn ens afecta psíquicament: produïm fenòmens mentals —sentiments, desitjos, creences— i això ens provoca reaccions observables (conducta).

La conducta és la reacció observable de l'individu davant l'estímul extern i intern; és una de les vessants del comportament.

Davant un estímul (E) donem una resposta (R): això és el comportament. Si aquest es pot observar, llavors és conducta; si no es pot observar, llavors és un fenomen psíquic.

La conducta pot ser de diferents tipus:

• Instintiva: reacció idèntica en tots els membres de l'espècie, determinada per la genètica.
• Reacció oberta: reacció no biològicament fixada; un mateix estímul pot provocar reaccions diverses, fins i tot en un mateix individu.