Sistema Esquelètic: Ossos, Articulacions i Funcions Bàsiques

Teixit Ossi: Composició i Cèl·lules

El cos humà té 206 ossos. El teixit ossi és una forma de teixit connectiu especialitzat. Està format per:

• Matriu inorgànica: Composta principalment per sals de calci i fòsfor, que proporcionen duresa.
• Cèl·lules:
  • Osteoblasts: Cèl·lules generadores d'os.
  • Osteoclasts: Cèl·lules destructores d'os (remodelació).
  • Osteòcits: Osteoblasts madurs atrapats a la matriu òssia.
• Fibres: Principalment fibres de col·lagen (matriu orgànica), que proporcionen flexibilitat.

Tipus d'Ossos segons l'Estructura

• Os compacte: Forma la major part de la diàfisi (part central) dels ossos llargs i la capa externa de tots els ossos. És dens i resistent. Conté canals per on passen els vasos sanguinis i els nervis.
• Os esponjós: Forma les epífisis (extrems) dels ossos llargs i l'interior dels ossos plans. Està format per trabècules òssies que deixen espais interconnectats, semblant a una esponja. Aquests espais estan ocupats per la medul·la òssia roja, on es formen les cèl·lules de la sang (hematopoesi).

Tipus d'Ossos segons la Forma

• Plans: Formats per una capa exterior d'os compacte i un interior d'os esponjós. Exemples: ossos del crani, caixa toràcica (costelles, estèrnum) i pelvis. Funció principal de protecció.
• Llargs: Predomina la longitud sobre l'amplada. Es distingeixen 3 parts:
  • Diàfisi: Part central allargada, formada principalment per os compacte.
  • Epífisis: Extrems de l'os, formats per os esponjós recobert d'os compacte.
  • Metàfisi: Zona d'unió entre la diàfisi i l'epífisi. Conté el cartílag de creixement, que permet el creixement de l'os en longitud durant la infància i l'adolescència.
  Exemples: fèmur, húmer, tíbia.
• Curts: Tenen una forma més o menys cúbica, amb dimensions similars en longitud, amplada i gruix. Formats principalment per os esponjós recobert d'una fina capa d'os compacte. Exemples: ossos del carp (canell), tars (turmell) i ròtula.
• Altres (Irregulars): Tenen formes complexes que no encaixen en les categories anteriors. Exemples: vèrtebres, alguns ossos de la cara.

Les Articulacions: Definició i Tipus

Una articulació és el conjunt d'elements que formen la unió entre dos o més ossos, permetent o limitant el moviment entre ells.

Segons l'estructura poden ser:

• Fibroses: Unides per teixit connectiu fibrós dens. Generalment no permeten moviment (sinartrosi). Exemples: sutures del crani.
• Cartilaginoses: Unides per cartílag. Permeten un moviment limitat (amfiartrosi). Exemples: discos intervertebrals, símfisi púbica.
• Sinovials: Són les més comunes i permeten una gran varietat de moviments (diartrosi) en diferents sentits.

Característiques de les Articulacions Sinovials:

• Els extrems ossis articulats estan recoberts de cartílag hialí (cartílag articular), que redueix la fricció.
• Estan envoltades per la càpsula articular, que conté el líquid sinovial (lubricant).
• La càpsula està reforçada per lligaments, que estabilitzen l'articulació.

Articulacions Principals (Sinovials):

• Espatlla: Inclou l'articulació escapulohumeral i l'acromioclavicular.
• Colze: Unió entre húmer, cúbit i radi.
• Canell: Unió entre cúbit, radi i ossos del carp (com l'escafoides).
• Maluc: Articulació coxofemoral (entre l'os coxal i el fèmur).
• Genoll: Unió entre fèmur, ròtula i tíbia.
• Turmell: Unió entre tíbia, peroné i astràgal (os del tars).

Funcions del Sistema Esquelètic

• Donar suport estructural al cos i protecció als teixits tous i òrgans vitals (cervell, cor, pulmons).
• Actuar com a palanques on s'insereixen els músculs per permetre el moviment.
• Ser un dipòsit important de minerals, especialment calci i fòsfor, intervenint en la seva regulació metabòlica.
• Produir les cèl·lules sanguínies (hematopoesi) a la medul·la òssia roja: hematies (glòbuls rojos), leucòcits (glòbuls blancs) i plaquetes.

Funcions dels Músculs

• Proporcionar el moviment voluntari del cos.
• Mantenir la postura corporal.
• Contribuir al manteniment de la temperatura corporal (termogènesi).

Procediments Diagnòstics en Traumatologia

• Radiografia simple: Tècnica d'imatge més comuna i eficient per detectar fractures i luxacions.
• Densitometria òssia: Prova que calcula la quantitat de massa òssia per cm², utilitzada per diagnosticar osteoporosi.

Procediments Terapèutics en Traumatologia

El tractament va dirigit principalment a recuperar l'alineació correcta dels fragments ossis fracturats.

• Reducció tancada: Realineació dels fragments ossis sense exposar quirúrgicament el focus de fractura. Es fa mitjançant manipulació externa, de vegades amb ajuda de tracció.
• Reducció oberta: Realineació dels fragments ossis que es fa quirúrgicament, exposant el focus de fractura. Sovint implica la fixació interna amb plaques, cargols, claus, etc. (osteosíntesi).

Tracció Cutània

Sistema de pesos i politges que aplica força a una extremitat mitjançant un embenatge adhesiu aplicat a la pell. S'utilitza per a traccions lleugeres o temporals.

Tracció Esquelètica

Sistema de pesos i politges que aplica força directament a l'os mitjançant una agulla o un clau inserit a través de l'os. Permet aplicar forces més grans i durant més temps.

Seqüeles de Lesions o Tractaments

Les seqüeles són alteracions funcionals o estructurals permanents que poden quedar com a conseqüència d'una lesió (com una fractura) o del seu tractament.