Sistema Muscular Humà: Anatomia, Tipus i Funcions Essencials

Sistema muscular

És l'aparell actiu locomotor de l'home. Està constituït per uns òrgans de teixit muscular estriat anomenats músculs. Els músculs es relacionen amb els centres nerviosos per mitjà dels nervis i s'uneixen al sistema esquelètic per mitjà dels tendons que s'insereixen als ossos.

Anatomia dels músculs

El sistema muscular de l'aparell locomotor està constituït per músculs de fibra estriada. Els músculs presenten un cos central anomenat ventre muscular i unes insercions que s'uneixen als ossos, on la seva part proximal s'anomena cap i la seva part distal s'anomena cua (tendons).

Arquitectura muscular

Múscul

Són òrgans de forma plana o afusada, constituïts per fibres musculars i envoltats per una beina de natura fibrosa, anomenada aponeurosi o fàscia.

Fibra muscular

Està formada per milers de miofibril·les, molt primes, que s'estenen per tota la cèl·lula muscular.

Miofibril·la

Es poden apreciar una sèrie d'estries regulars que formen bandes de diferents coloracions, que alhora formen les unitats funcionals del múscul, anomenades sarcòmers.

Sarcòmer

Conté uns filaments prims de proteïna actina i miosina intercalats entre ells i que, quan reben estímuls nerviosos, es desplacen uns sobre els altres, donant com a resultat la contracció muscular.

Tipus de teixits musculars

Teixit muscular llis

Està format per cèl·lules allargades i amb un únic nucli, en què les miofibril·les estan disposades longitudinalment; d'aquesta manera, quan el múscul es contrau, la cèl·lula s'escurça. La seva funció és mantenir el to muscular en els òrgans buits, com per exemple en els vasos sanguinis, tub digestiu, conductes excretors i també a la pell i els ulls.

Teixit muscular estriat

Format per cèl·lules allargades i fusionades entre si en una unitat anomenada fibra muscular que, per tant, té més d'un nucli. Es troba en els músculs dels braços i les cames, en el tronc i en totes aquelles parts de l'anatomia humana amb capacitat de moviment actiu.

Teixit muscular cardíac

Té un origen similar a l'estriat i està format per cèl·lules que s'entrellacen com en una xarxa, però té les característiques pròpies del teixit llis, ja que funcionen de manera totalment automàtica. Exemple: el cor.

Tipus de músculs

Segons la forma

• Múscul llarg: predomina la dimensió longitudinal. La part central és ampla i en els extrems es troben els tendons. Si hi ha 2 tendons, es diu bíceps; si hi ha 3, tríceps; i si hi ha 4, quàdriceps.
• Múscul pla i ample: predomini de les dues dimensions, com per exemple el frontal.
• Múscul curt: de dimensions reduïdes, com els intervertebrals.
• Múscul orbicular: de forma semicircular, com els músculs dels llavis.
• Músculs esfínters: són de forma anular, com l'esfínter anal.

Segons la funció

• Flexors i extensors: apropen o separen dues parts d'un membre a través d'una articulació.
• Abductors i adductors: allunyen o apropen parts mòbils cap a l'eix central.
• Pronadors i supinadors: efectuen girs cap amunt o cap avall.
• Elevadors i depressors: aixequen o baixen una part del cos.
• Esfínters i dilatadors: obren i tanquen un orifici corporal.

Propietats dels músculs

Excitabilitat

És la sensibilitat que presenten els músculs respecte a l'impuls nerviós.

Elasticitat

És la capacitat que tenen els músculs d'augmentar la seva longitud i de recuperar la seva dimensió.

Contractilitat

Les fibres musculars segueixen la llei del tot o res, és a dir, el múscul es contrau del tot o no es contrau.

Tipus de contracció

• Isomètrica: excitació del múscul que té els extrems fixos.
• Isotònica: es dona quan el múscul actua contra una càrrega.

Tonicitat

És el grau de contracció muscular isomètrica que hi ha en un múscul en repòs i s'anomena to muscular.