Sistema Nacional de Salut (SNS): Estructura i Accés

Estructura del Sistema Sanitari

Conjunt coordinat dels serveis de salut de l'administració de l'Estat i dels serveis de salut de les comunitats autònomes. Integra totes les funcions i prestacions sanitàries que són responsabilitat dels poders públics.

Característiques del Sistema

1. Accessibilitat i desconcentració: La regionalització sanitària (ubicació dels serveis sanitaris el més a prop possible de l'usuari) garanteix la igualtat d'accés i redueix la concentració dels centres sanitaris en els nuclis urbans.
2. Descentralització: En l'actualitat es tendeix a descentralitzar la gestió dels recursos sanitaris (transferències a les comunitats autònomes) per assegurar que els serveis i els professionals tinguin una major capacitat de resposta a les necessitats i aspiracions dels ciutadans d'una comunitat.
3. Atenció universal: El Sistema Nacional de Salut cobreix tota la població independentment de la seva situació laboral i econòmica.
4. Atenció Primària: És la base de l’atenció sanitària i dona prioritat a la promoció de la salut i a la prevenció de la malaltia.
5. Atenció integral a la salut: El Sistema Nacional de Salut té com a objectiu la promoció, prevenció i protecció de la salut, així com la curació de malalties i la rehabilitació.
6. Participació de la comunitat: Es tendeix a implicar la comunitat en la presa de decisions sobre la gestió de la despesa i sobre la manera d'utilitzar els serveis. Els ciutadans participen així en el funcionament del sistema, a través dels òrgans de gestió locals i regionals.
7. Drets i deures: El Sistema Nacional de Salut fixa drets i deures per als usuaris (recollits als articles 10 i 11 de la Llei General de Sanitat, i en la Llei 41/2002, que regula l'autonomia del pacient i els drets i obligacions en matèria d'informació i documentació clínica).

Població Coberta pel Sistema Nacional de Salut

L'accés als serveis sanitaris públics es realitza a través de la Targeta Sanitària Individual expedida per cada Servei de Salut. És el document que identifica cada ciutadà com a usuari en tot el Sistema Nacional de Salut.

A Espanya són titulars dels drets a la protecció de la salut i a l'atenció sanitària amb càrrec a fons públics, a través del Sistema Nacional de Salut, aquelles persones que tenen la condició d'assegurat.

La condició d'assegurat la reuneixen totes aquelles que compleixin algun dels següents requisits:

1. Ser treballador per compte d'altri o per compte propi, afiliat a la Seguretat Social i en situació d'alta o assimilada a l'alta.
2. Ser pensionista del sistema de la Seguretat Social.
3. Percebre qualsevol altra prestació periòdica, incloses la prestació i el subsidi de desocupació.
4. Haver esgotat la prestació o subsidi per desocupació i figurar inscrit com a demandant d'ocupació, sense acreditar la condició d'assegurat per qualsevol altre títol.

Si no es complís cap dels supòsits anteriors, les persones de nacionalitat espanyola o d'algun Estat membre de la Unió Europea, de l'Espai Econòmic Europeu o de Suïssa que resideixin a Espanya i els estrangers titulars d'una autorització per residir en territori espanyol, podran ostentar la condició d'assegurat en condicions especials.

Els estrangers no registrats ni autoritzats com a residents a Espanya poden rebre assistència sanitària en les mateixes condicions que els espanyols:

• D'urgència per malaltia greu o accident fins a la situació d'alta mèdica.
• D'assistència a l'embaràs, part i puerperi.
• Si són menors de 18 anys.