Sistema Nacional de Salut (SNS): Organització, Estructures i Finançament

Organització del Sistema Nacional de Salut (SNS)

Estructures Bàsiques de Salut

L'any 1984 es va publicar el Reial Decret d'Estructures Bàsiques de Salut, que va establir els fonaments de l'organització sanitària a Espanya.

Nivells Administratius del SNS

1. Àrees de Salut

   Les Àrees de Salut són unitats geogràfiques i funcionals responsables de la gestió sanitària dels centres i establiments dels serveis de salut de les comunitats autònomes. Són responsables de les prestacions sanitàries i desenvolupen activitats tant d'atenció primària com especialitzada.

   Aquestes àrees es delimiten tenint en compte una sèrie de criteris, normalment per a una població entre 200.000 i 250.000 habitants, excepte en casos particulars com les Illes Balears, les Illes Canàries, Ceuta i Melilla. A més dels factors demogràfics, també es consideren factors laborals, epidemiològics i culturals.

   Cada Àrea de Salut disposa, com a mínim, d'un Centre d'Atenció Primària (CAP) i d'un hospital general. L'Estat es divideix en comunitats autònomes, les comunitats autònomes en àrees de salut, i les àrees de salut en zones bàsiques de salut.

   Òrgans Col·legiats de l'Àrea de Salut

   • Consell de Direcció: Òrgan que governa l'Àrea de Salut i és gestionat per un gerent. Estableix directrius en política de salut i controla la gestió de l'àrea segons les normes i programes establerts per la Conselleria de Sanitat de la comunitat autònoma.
   • Consell de Salut: Òrgan assessor per a la consulta des del punt de vista sanitari.

   Cal destacar que algunes atribucions del món de la salut no depenen directament de les comunitats autònomes ni de les conselleries de salut. Per exemple, el Ministeri de Treball, el Ministeri d'Afers Socials (encarregat de l'IMSERSO), el Ministeri de Defensa, el Ministeri d'Educació i el Ministeri d'Universitats.

2. Zones Bàsiques de Salut (ZBS)

   Les Zones Bàsiques de Salut (ZBS) són subdivisions territorials de l'Àrea de Salut, on es realitza l'assistència d'atenció primària. Els centres d'atenció primària constitueixen l'estructura física i funcional sanitària de referència on l'equip d'atenció primària desenvolupa les seves funcions. La població recomanada per a una ZBS sol estar entre els 5.000 i els 25.000 habitants, tot i que pot variar.

3. Nivell Central o Estatal

   La coordinació de la sanitat a nivell central depèn del Ministeri de Sanitat i Consum i de les seves direccions generals. S'ha creat el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, que informa, comunica i coordina els diferents serveis de salut de les comunitats autònomes. En aquest consell hi intervenen tant les comunitats autònomes com l'Administració de l'Estat.

4. Nivell Autonòmic

   Les comunitats autònomes organitzen la sanitat mitjançant la seva Conselleria de Sanitat i Benestar Social. Cada comunitat disposa d'un servei de salut integrat per tots els centres, serveis i establiments sanitaris de la comunitat autònoma. El servei de salut és gestionat per un consell de salut i és responsabilitat de la comunitat autònoma.

   Cada comunitat elabora un Pla de Salut que inclou totes les accions necessàries des del punt de vista sanitari. Aquests plans de salut autonòmics s'han d'ajustar als criteris generals aprovats pel govern. L'Estat i les comunitats autònomes poden establir plans de salut conjunts, en aquest cas es parla del Pla Integral de la Salut.

Corporacions Locals (Ajuntaments)

Les corporacions locals, com els ajuntaments, tenen competències que inclouen la participació en els Consells de Direcció i Consells de Salut de les Àrees de Salut. Els ajuntaments s'encarreguen del control sanitari del medi ambient, de l'abastament i sanejament d'aigües, i del tractament dels residus urbans i industrials.

El Sistema Nacional de Salut (SNS): Història i Fonaments

Antecedents i Marc Legal

L'any 1855 es va establir per primera vegada a Espanya la Direcció General de Sanitat, dependent del Ministeri de la Governació (l'actual Ministeri de l'Interior).

L'any 1978 s'aprova la Constitució Espanyola, que estableix que l'Estat s'organitza en municipis, províncies i comunitats autònomes. Aquestes entitats gaudeixen d'independència per als seus propis interessos, i com a conseqüència, l'Estat ha transferit l'organització i la gestió del sistema sanitari a les comunitats autònomes.

Competències de l'Estat en Sanitat

Malgrat la descentralització, l'Estat manté una sèrie de competències globals:

1. Relacions sanitàries internacionals.
2. Definició del model sanitari (és competència de l'Estat).
3. Coordinació general de sanitat (a través de l'Estat).
4. Estadístiques sanitàries d'interès general (recull les estadístiques de les comunitats autònomes).
5. Inspeccions generals de les activitats detectades.
6. Normatives sobre els productes farmacèutics.

La Llei General de Sanitat (Llei 14/1986)

La Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat, desenvolupa el dret a la protecció de la salut que estableix la Constitució. Aquesta llei és la base de la reforma sanitària que va proposar el pas d'un model de Seguretat Social a l'actual Sistema Nacional de Salut (SNS).

Característiques Generals del SNS

• Universalitat: L'assistència sanitària s'estén i ha de cobrir tota la població del territori nacional.
• Igualtat: L'accés al sistema es fa en condicions d'igualtat, superant desigualtats territorials i socials.
• Descentralització: Descentralització de la gestió i les prestacions.
• S'introdueixen accions específiques en camps de salut concrets.
• Es fixen els drets i els deures dels usuaris.

Finançament i Recursos del SNS

El finançament del SNS es realitza gairebé en la seva totalitat a càrrec dels Pressupostos Generals de l'Estat, amb aportacions mínimes de cotitzacions a la Seguretat Social d'empresaris i treballadors, i taxes per la prestació de determinats serveis.

Classificació dels Recursos del SNS

Els recursos es classifiquen en tres grups principals:

• Recursos Humans: Inclouen totes les persones que presten serveis en el sistema, com metges, farmacèutics i veterinaris.
• Recursos Materials: Inclouen tots els mitjans físics i els establiments destinats a l'atenció de la salut.
• Recursos Econòmics: Inclouen tots els mitjans financers destinats a la despesa sanitària.