El Sistema Nerviós: Estructura, Funció i Transmissió de l'Impuls

El Sistema Nerviós: Control i Adaptació de l'Organisme

El sistema nerviós és l’encarregat de controlar les diferents funcions de l’organisme conjuntament amb el sistema endocrí. Aquest control permet:

• Garantir l’homeòstasi o equilibri intern de l’organisme, que permetrà el seu correcte funcionament.
• Provocar respostes adients que permetran a l’organisme adaptar-se al canvi produït al medi exterior.

El SN actua com un ordinador: integra tota la informació que entra, selecciona la resposta adequada, i ordena i controla les parts del cos implicades perquè iniciïn l’acció apropiada.

El SN planifica i coordina tots els moviments d'una persona humana.

Estructura i Funció del Sistema Nerviós

Una neurona és la unitat bàsica del SN. No es reprodueix i té una vida molt llarga. La neurona típica té tres regions:

• Cos Cel·lular o Soma

  : que conté el nucli.

• Dendrites

  : que són les receptores de l’impuls nerviós.

• Axó

  : que és el transmissor de la cèl·lula. Els terminals de l'axó contenen unes substàncies químiques anomenades neurotransmissors.

L'Impuls Nerviós: Senyal Elèctric de la Neurona

L'impuls nerviós és el senyal que es transmet d’una neurona a la següent i, per últim, a l’òrgan final. Aquest impuls és una càrrega elèctrica que viatja per la neurona d’una manera similar a com ho fa l’electricitat pels cables elèctrics d’una casa. L’impuls nerviós sempre viatja en el mateix sentit a través d’una neurona: entra per les dendrites i el cos cel·lular, i surt per les terminacions dels axons.

Com es Transmet l'Impuls Nerviós entre Neurones?

1. Potencial de Membrana en Repòs

   La membrana cel·lular de la neurona té un potencial elèctric negatiu d'aproximadament -70mV en repòs. En aquesta situació, funciona la bomba de Na+ i K+ que fa que hi hagi una alta concentració de K+ a l’interior i de Na+ a l’exterior de la cèl·lula. Això provoca que hi hagi més ions positius a fora que a dins de la cèl·lula.

2. Despolarització

   Un canvi de la permeabilitat de la membrana als ions Na+ pot provocar que la diferència de potencial entre l’interior i l’exterior es redueixi.

3. Potencial d'Acció

   És una ràpida i substancial despolarització de la membrana de la neurona que dura 1 ms. Es produeix quan una despolarització arriba a un valor mínim (llindar). Si la despolarització no arriba al llindar, no es produirà el potencial d'acció. Finalitza amb una repolarització de la cèl·lula.

4. Propagació del Potencial d'Acció

   L’impuls viatja per la neurona en direcció a les terminacions dels axons. La velocitat de transmissió depèn del diàmetre de la neurona i la presència de la beina de mielina.

5. Repolarització

La Sinapsi: Transmissió entre Neurones

La sinapsi és el lloc de transmissió d’una neurona a una altra, format per:

• Terminals de l'axó de la neurona presinàptica.
• Receptors de la neurona postsinàptica.
• Espai sinàptic.

Quan l’impuls arriba a les vesícules sinàptiques, aquestes alliberen unes substàncies químiques anomenades neurotransmissors, que seran captats per la següent neurona, transmetent-se d’aquesta manera l’impuls.

Sistema Nerviós Central (SNC)

El SNC té més de 100.000 milions de neurones i està compost per l'encèfal i la medul·la espinal, que són estructures delicades i vitals. Per això, té doble protecció: són l'os i les meninges. També conté un líquid cefaloraquidi que, entre altres funcions, té la de servir de sistema d’esmorteïment. La funció més complexa es localitza a la part més alta del SNC, mentre que les més simples se situen a la part baixa.

Meninges

Són 3 membranes fibroses que recobreixen tot el SNC. S'hi troben els vasos que irriguen l'encèfal i la medul·la.

Ganglis

Són formacions nodulars que es troben en el trajecte dels nervis.