Sistema Nerviós: Medul·la Espinal, Cervell i Mielinització

Medul·la Espinal

La medul·la espinal, part inferior del SNC, s'allotja al conducte raquidi, que s'estén al llarg de la columna vertebral i proporciona protecció. Forma un tronc cilindroide que comença al bulb raquidi, arriba fins a la 2a vèrtebra lumbar i acaba en la secció esmolada anomenada con medul·lar, d'on surt una prolongació fibrosa (filum terminale). Després hi ha el sacre i el còccix.

La medul·la és un lloc de pas de les grans vies de conducció d'impulsos nerviosos que van dels centres cerebrals a la perifèria i viceversa (excloent el cap i el coll, que transiten pels nervis del SNP). A més, conté importants centres neuronals, que són la base de molts actes reflexos.

En un tall transversal de la medul·la, veiem que al centre hi ha acumulació de substància grisa en forma de papallona (motoneurones alfa, encarregades de fer moure els músculs estriats o voluntaris, i motoneurones gamma, que regulen la contracció muscular). Al voltant hi ha substància blanca (per on circulen fibres mielíniques).

Al llarg de la medul·la emergeixen una sèrie de nervis, anomenats raquidis, que formen part del SNP.

Mielinització

La mielinització és el procés d'embolcallament de les cèl·lules del SN. La mielina és una substància blanca formada per lípids (greixos) i proteïnes. La mielinització és una condició necessària per al desenvolupament motor de les persones, ja que fa possible la transmissió d'impulsos elèctrics per l'interior de les fibres nervioses. Aquest procés s'inicia en el fetus uns mesos abans del naixement i s'allarga fins al 2n o 3r any. És la base del desenvolupament del SN. El desenvolupament dels nens es fa seguint les lleis de maduració (llei cefalocaudal, llei proximodistal i llei de flexors i extensors) i, per tant, aquest desenvolupament està sotmès al procés de mielinització. El procés de mielinització es pot accelerar amb tècniques d'estimulació.

Transmissió de l'Impuls Nerviós

L'activitat muscular s'inicia al cervell o al tronc encefàlic, i transmet l'impuls nerviós a través de les neurones, que són les unitats bàsiques del sistema nerviós motor. L'impuls nerviós passa d'una cèl·lula a la següent en un procés que es coneix amb el nom de sinapsi. Aquesta transmissió es fa de dues maneres:

1. Sinapsi elèctrica, per mitjà del canvi iònic (pol + a - d'unes cèl·lules a altres).
2. Sinapsi química, que es fa a partir de substàncies químiques que són despreses per unes cèl·lules i recollides per les cèl·lules següents.

La transmissió de l'impuls químic és més ràpida que l'elèctric. La sinapsi i la transmissió de l'impuls nerviós es fan de manera òptima quan el procés de maduració de les neurones s'ha produït, és a dir, la mielinització. La que passa de neurona a neurona és la química i la que passa dins la neurona és l'elèctrica.

Sistema Nerviós Perifèric (SNP)

El SNP està constituït pels nervis perifèrics que estableixen connexions entre el SNC i diversos sectors de l'organisme. Està format pels nervis raquidis (encarregats de connectar articulacions, pell o músculs de qualsevol part del cos, a excepció del cap, amb la medul·la espinal). Realitzen dues funcions:

1. Reben i transporten al SNC estímuls sensitius (o aferents) que reben els receptors sensorials.
2. Transmeten impulsos motors (o eferents) provinents de vies piramidals i extrapiramidals del SNC als òrgans efectors corresponents (músculs i articulacions).

D'una banda, rebem la sensibilitat que innerven (articulacions, músculs, pell) i la transmeten a la medul·la espinal i als centres superiors. De l'altra, transmeten impulsos nerviosos originats a l'encèfal i a la medul·la als efectors dels músculs encarregats de realitzar o inhibir moviments.

Hi ha 31 parells de nervis espinals o raquidis que reben el nom de les vèrtebres anteriors al seu punt de sortida (8 parells de nervis cervicals, 12 dorsals, 5 lumbars, 5 sacres i 1 coccigeal) i els nervis cranials (que permeten el moviment dels músculs del cap, la cara i el coll).

Sistema Muscular

El sistema muscular transforma els impulsos nerviosos originats al cervell en energia mecànica mitjançant els músculs. Hi ha 3 tipus de músculs segons el teixit:

• Llis o visceral (òrgans interns). Acciona involuntàriament perquè està connectat al SNP.
• Cardíac. Controlat pel SNV.
• Estriat (esquelètic). Produeix moviments intencionats o voluntaris.

Sistema Nerviós: Visió General

El SN és la part de l'organisme humà integrada per una sèrie d'estructures destinades a coordinar-se entre si i a relacionar-se amb el medi. Es distingeixen dos aspectes:

1. SN de la VIDA DE RELACIÓ, encarregat de la relació entre organisme i medi extern. Format per: SNCentral, SNPerifèric i SMuscular.
2. SN VEGETATIU, que regula la relació de l'organisme amb el medi intern i és responsable de l'homeòstasi (propietat que tenen els humans de mantenir estables determinades constants biològiques i funcions tèrmiques).

Sistema Nerviós Central (SNC)

El SNC és la porció més voluminosa del SN i està contingut al crani. Consta de: cervell, cerebel i tronc encefàlic.

Cervell

El cervell és la part més gran de l'encèfal i conté els centres nerviosos que regeixen totes les activitats sensitives i motores, a més de les àrees o possibles zones de presa de decisions (pensament, raó, memòria). En relació amb el sistema motor, la part externa del cervell permet que la persona tingui control voluntari sobre les reaccions davant d'estímuls sensitius i sensorials. És una mena de magatzem on es dipositen molts models de respostes motores, que poden ser necessàries per controlar les funcions motores del cos. L'escorça és la base del raonament intel·lectual, del tipus de memòria especialitzada i de la capacitat per a la comunicació simbòlica.

Vist lateralment, es divideix en 4 lòbuls: frontal, parietal, occipital i temporal, amb 2 escletxes profundes (cissura de Rolando i de Silvio). Vist de front o des de dalt, es diferencien 2 parts, separades per la cissura central o interhemisfèrica: hemisferi dret i esquerre. A causa de l'encreuament de la via motora piramidal, es controla el moviment del costat contrari del cos. Tot i que el cervell funciona com una unitat, a la superfície hi ha zones o àrees relacionades amb algunes funcions més o menys específiques. El lòbul frontal és el més important perquè és l'origen d'actes conscients i intencionals. El lòbul parietal, a la part posterior de la cissura de Rolando, hi ha l'àrea on es recull informació sensorial que pot ser la causa de reaccions en forma de moviments.

Les estructures subcorticals estan situades a l'interior o sota el còrtex cerebral. Inclouen els ganglis basals (funció: facilitar el control de la postura i el moviment) i el tàlem (facilitar i inhibir impulsos motors del còrtex cerebral).

Cerebel

El cerebel ocupa el compartiment posterior del crani, situat darrere la protuberància i el bulb raquidi. És una estructura que exerceix una important acció reguladora del moviment i de l'activitat muscular. Rep informació dels diferents sectors implicats en el moviment, per això pot exercir les seves funcions motores: el control postural i la coordinació motora dels moviments voluntaris i automàtics.

Tronc Encefàlic

El tronc encefàlic (tronc cerebral) està dividit en 3 segments: el mesencèfal o peduncles cerebrals (a la part superior del tronc i connecta el cervell amb la protuberància). És un lloc de pas de tractes nerviosos que uneixen estructures situades a sobre i a sota d'aquesta part del cervell. El més important són les vies motores o feixos de fibres nervioses que el travessen. La protuberància i el bulb raquidi (situat entre la part inferior del tronc encefàlic i la medul·la espinal) són centres de vital importància perquè regulen funcions imprescindibles per a la vida de l'organisme (centres reflexos de la respiració, la freqüència cardíaca, el centre vasomotor). És un lloc de pas de vies ascendents i descendents del SN, algunes de les quals tenen aquí el seu punt de relleu (sinapsi), la seva terminació o origen. A la cara anterior es produeix l'encreuament o la decussació (desviació) d'una part important de les fibres piramidals. La funció motora principal del bulb raquidi és servir d'estació de relleu per al pas d'impulsos entre la medul·la espinal i l'encèfal.