El Sistema Polític Espanyol i l'Autogovern de Catalunya

La Monarquia Parlamentària Espanyola

Espanya és una monarquia parlamentària. El rei és el cap d'Estat, però el govern és elegit pel parlament. Al govern li correspon la direcció de la política de l'Estat i pot dissoldre el parlament.

La Corona i les seves funcions

En una monarquia parlamentària, la Corona, que ostenta la persona del rei, representa l'Estat. Però el rei no pot fer lleis, no dirigeix políticament l'Estat ni pot jutjar. Té com a funció aconsellar, impulsar i advertir qui fa aquestes funcions. El càrrec del rei és vitalici i hereditari, a més no se li poden demanar comptes per la seva actuació política.

La Divisió de Poders

És un dels principis organitzatius de les democràcies parlamentàries en què es basa la forma de govern establerta a la Constitució Espanyola.

El Parlament: Corts Generals

A Espanya el parlament s'anomena Corts Generals. Està format per dues cambres: el Congrés dels Diputats i el Senat. Les Corts exerceixen dues funcions fonamentals: la legislativa, que consisteix en l'elaboració i l'aprovació de les lleis, i la de control del govern. El parlament elegeix el president del govern i aquest proposa els membres del govern, que, com ell mateix, són nomenats pel rei.

El Govern de l'Estat

El govern és l'òrgan que fixa els objectius que s'han d'assolir, per exemple, en l'agricultura, indústria, sanitat o educació; i decideix quines són les estratègies i els mitjans per assolir aquests objectius.

Jutges i Tribunals de Justícia

L'aplicació de les lleis la duen a terme els jutges i els tribunals de justícia, que són independents dels altres poders de l'Estat.

Participació Política i Partits

A l'Estat espanyol, els ciutadans i ciutadanes elegeixen, cada 4 anys, els membres del Congrés i del Senat, els membres dels parlaments autonòmics i els regidors dels respectius ajuntaments, i també els membres del Parlament Europeu.

El paper dels Partits Polítics

Els partits polítics són els canals a través dels quals els ciutadans solen participar en la vida política.

L'Estat de les Autonomies

Tipus d'organització territorial

• El centralista: Basat en l'existència d'un únic centre amb capacitat per decidir quina havia de ser la política de l'Estat en tots els àmbits d'actuació.
• El descentralitzat: Admet l'existència de diversos centres de decisió política.

L'Estat de les Autonomies és un estat políticament descentralitzat format per diferents comunitats autònomes.

L'Estat Espanyol i les Comunitats Autònomes

La Constitució afirma que Espanya és un estat unitari, bé que no centralista, i reconeix un principi d'autonomia a cada comunitat i hi delega una part de la sobirania de l'Estat. La Constitució també preveu que les comunitats autònomes, a través dels seus estatuts d'autonomia, puguin assumir competències en altres àmbits.

El Tribunal Constitucional

El Tribunal Constitucional és l'encarregat de resoldre els conflictes que puguin sorgir entre l'Estat i les comunitats autònomes relatius al repartiment de competències.

L'Estatut d'Autonomia de 1932

L'Estatut d'Autonomia és la llei constitucional que defineix les institucions polítiques sobre les quals es basa l'autogovern de Catalunya. Les aspiracions d'autogovern de Catalunya van ser recollides, per primer cop, durant la Segona República Espanyola en la Constitució del 1931, que va fer possible la redacció de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1932.

Els Estatuts de 1979 i 2006

En el període de transició democràtica dels anys setanta es va establir un model d'autogovern autònom, amb l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1979. L'any 2003, però, es va impulsar la reforma de l'Estatut, per adaptar-lo a les noves necessitats de la Catalunya actual. El 18 de juny del 2006, el nou Estatut va ser aprovat en referèndum pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

Institucions d'Autogovern de Catalunya

• El Parlament: Està format per 135 membres, elegits pels ciutadans i ciutadanes més grans de 18 anys.
• La Presidència: El President de la Generalitat és elegit pel Parlament, és el màxim representant de l'Estat espanyol a Catalunya i ret comptes de la seva activitat davant el Parlament català.
• El Consell Executiu: Està integrat pels consellers i té funcions executives i administratives.
• El Govern: S'encarrega de fixar les polítiques que s'han de seguir.
• L'Administració: Formada per un conjunt d'òrgans que tenen com a funció aplicar les polítiques dictades pel govern.
• La Generalitat també la integren altres cossos com el Consell Consultiu, la Sindicatura de Comptes i la Sindicatura de Greuges.

Competències de la Generalitat de Catalunya

L'Estatut d'Autonomia assegura que la Generalitat té competències exclusives en diverses àrees, entre les quals destaquen: l'organització de les institucions d'autogovern, el desenvolupament del dret català, la cultura, el patrimoni històric i artístic, l'administració local, l'urbanisme, l'explotació de recursos hídrics, la indústria, el benestar social, la joventut, etc.

L'Organització Territorial de Catalunya

• Segons la Constitució: Catalunya es divideix en 4 províncies, que són les unitats administratives que organitzen el territori espanyol i estan constituïdes per l'agrupació de molts municipis.
• Segons l'Estatut d'Autonomia del 2006: Catalunya té capacitat per organitzar el seu territori en municipis i comarques.

Els Municipis: Unitats Bàsiques

Són les unitats territorials i administratives més elementals de l'Estat.

Definició de Municipi

Un municipi és la unitat territorial bàsica a partir de la qual es defineix l'organització territorial de Catalunya.

L'Administració Municipal

L'administració municipal s'exerceix en tot l'àmbit territorial en el qual un ajuntament té competències.

Les Comarques: Entitats Territorials

La comarca és una entitat local de caràcter territorial formada per l'agrupació de municipis. El 1892 es va plantejar per primer cop la necessitat de dividir el territori en comarques. Durant la Segona República es va proposar la divisió territorial de Catalunya en 38 comarques. L'any 1995, el Parlament va aprovar un pla general que divideix Catalunya en sis àmbits territorials. Les funcions administratives i de govern de la comarca corresponen al Consell Comarcal, que està constituït per regidors dels municipis que formen la comarca.