El Sistema Polític de la Restauració Borbònica: Cánovas i el Bipartidisme
catalán con un tamaño de 2,85 KBEl Sistema Polític de la Restauració Borbònica (1874-1923)
Antonio Cánovas del Castillo: L'Arquitecte de la Restauració
El sistema polític de la Restauració fou predissenyat per Antonio Cánovas del Castillo, polític més aviat pràctic que desconfiava de la puresa de les idees. Així doncs, Cánovas es mostrava escèptic pel que fa a tots els principis llevat dels següents:
- Pàtria
- Monarquia i dinastia històrica (la borbònica)
- Llibertat
- Propietat
- Govern conjunt entre el Rei i les Corts
La resta de punts eren discutibles. Tant és així que, segons aquest polític, qualsevol individu que no estigués d'acord amb aquests pocs principis no hauria de tenir dret a estar en el marc polític de la Restauració ni de contribuir a la redacció de la nova Constitució Espanyola de 1876.
La Constitució de 1876: Flexibilitat i Estabilitat
De fet, la clau de la Restauració caigué sobre aquesta constitució, la qual era prou ambigua com perquè els dos blocs polítics principals existents, el Partit Liberal Conservador i el Partit Liberal Fusionista, es poguessin sentir còmodes sense la necessitat de canviar-la cada vegada que es formava un nou govern. Aquesta constitució s'havia de completar amb diverses lleis que elaborava el govern imperant, les quals eren en la majoria dels casos respectades pel govern següent, amb excepcions, però, com la llei del sufragi censatari del 1878 elaborada pel Partit Conservador, que es canvià per la llei de sufragi universal de 1890 del Partit Liberal.
El Caciquisme: La Farsa Electoral
Malgrat això, el caciquisme convertí qualsevol tipus d'eleccions en una farsa, ja que, en realitat, el mecanisme de govern seguia sempre el mateix patró. Un partit (el Liberal o el Conservador) governava fins que una crisi o un escàndol obligaven el president a dimitir; aleshores es convocaven eleccions on el Ministeri de Governació vetllava perquè fos el partit contrari el que arribés al govern.
El Bipartidisme i el Pacte del Pardo
Així doncs, s'observa com el règim polític de la Restauració estava clarament marcat per un bipartidisme que excloïa altres formacions polítiques com les de caire nacionalista o el mateix Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). Aquest bipartidisme es va aferrar amb el denominat Pacte del Pardo, un pacte acordat l'any 1885 entre els líders del Partit Conservador (Cánovas del Castillo) i del Partit Liberal (Práxedes Mateo Sagasta), segons el qual cap dels dos grups usaria una crisi del govern per deslegitimar l'altra formació de tal manera que l'alternança dels poders fos pacífica.