El Sistema Respiratori Humà: Anatomia i Fisiologia Essencial

Respiració: L'Intercanvi Vital de Gasos

La respiració és l'intercanvi de gasos (oxigen, O₂, i diòxid de carboni, CO₂) entre l'organisme i el medi ambient. És una funció vital, ja que és el procés pel qual l'oxigen arriba fins als pulmons, és transportat per la sang fins a les cèl·lules i utilitzat en les reaccions químiques de producció d'energia.

Tipus de Respiració: Interna i Externa

Respiració Externa

És l'intercanvi de gasos que ocorre entre l'organisme i el medi extern. Mitjançant la respiració, agafem aire, l'oxigen (O₂) arriba a la sang i, posteriorment, s'expulsa diòxid de carboni (CO₂) a l'exterior.

Respiració Interna

És l'intercanvi de gasos entre la sang i les cèl·lules del cos. L'oxigen que ha arribat és utilitzat per obtenir energia, mentre s'allibera diòxid de carboni (CO₂) i aigua (H₂O).

Fórmula general: Glucosa + O₂ → CO₂ + H₂O + Energia

Característiques Clau dels Alvèols Pulmonars

Els alvèols són estructures fonamentals per a l'intercanvi de gasos. Les seves característiques principals són:

• Paret molt fina: Permet un fàcil pas dels gasos.
• Gran superfície: Afavoreix un intercanvi eficient de gasos.
• Recobriment amb líquid: Facilita la difusió dels gasos.
• Capil·lars abundants: Assegura la proximitat de la sang per a l'intercanvi.
• Alvèols connectats: Els alvèols del sac alveolar estan connectats entre ells per garantir que l'aire arribi a tots.

Nas i Fosses Nasals: Anatomia i Funció

El nas és una estructura osteocartilaginosa, formada per cavitats situades a la part medial de la cara. Les fosses nasals estan dividides en dues per l'envà nasal.

Cornets Nasals

Són tres ossos (superior, mitjà i inferior) que creen turbulències en el flux d'aire, evitant que passi directament a la faringe i permetent la seva preparació.

Sinus Paranasals

Són cavitats buides que comuniquen les fosses nasals amb els ossos que les envolten i produeixen mucoses.

Funcions Essencials del Nas i les Fosses Nasals

Les funcions principals del nas i les fosses nasals són:

• Escalfar l'aire.
• Humitejar l'aire.
• Filtrar l'aire de partícules.
• Contenir receptors olfactoris.
• Col·laborar en la modulació de la veu.

Faringe: Cruïlla de Vies Respiratòries i Digestives

La faringe és un conducte musculomembranós comú a les vies respiratòries i digestives.

• Parts:
  • Nasofaringe
  • Bucofaringe
  • Laringofaringe
• Funcions:
  1. Fonació (producció de so)
  2. Respiració
  3. Deglució (empassar)

Laringe: Òrgan de la Veu i la Respiració

La laringe és un tub d'aproximadament 5 cm de llarg amb diferents cartílags durs. Comunica la faringe amb la tràquea.

Funcions:

• Respirar
• Parlar (fonació)
• Deglutir (protecció de la via aèria)
• Compressió toracoabdominal

Funcions dels Òrgans i Conductes Respiratoris

• Fosses nasals: Filtren, escalfen i humitegen l'aire perquè arribi en condicions òptimes als pulmons.
• Laringe: Conducte d'aire que, gràcies a l'epiglotis, impedeix que els aliments entrin a la tràquea. També participa en la compressió toracoabdominal.
• Tràquea: Conducte d'aire que connecta la laringe amb els bronquis.
• Bronquis i bronquíols: Distribueixen l'aire des de la tràquea cap als pulmons.
• Alvèols: Són el lloc principal de l'intercanvi de gasos entre l'aire i la sang.
• Pulmons: Són els òrgans principals de la respiració externa, on es produeix l'intercanvi de gasos gràcies als alvèols.
• Diafragma: Facilita la respiració contraient-se i relaxant-se per expandir i contraure els pulmons.

Vies Respiratòries Inferiors

Pulmons: Els Òrgans Essencials de la Respiració

Els pulmons són els òrgans principals de la respiració. Estan situats al tòrax, separats pel mediastí, i envoltats per les costelles, l'estern i la columna vertebral, formant la caixa toràcica.

Les Pleures: Protecció Pulmonar

Les pleures són membranes primes que protegeixen els pulmons. N'hi ha dues:

• Pleura visceral: Recobreix directament la superfície del pulmó.
• Pleura parietal: Recobreix la paret interna de la caixa toràcica.

Entre ambdues pleures, hi ha un espai anomenat cavitat pleural, que conté el líquid pleural. Aquest líquid evita el fregament entre els pulmons i la caixa toràcica durant la respiració.

Fisiologia de la Respiració Humana

La respiració és un procés complex que implica el transport d'oxigen (O₂) des del medi extern fins als alvèols pulmonars. Des d'allà, l'oxigen passa a la sang, i simultàniament, es produeix l'eliminació de diòxid de carboni (CO₂).

Ventilació Pulmonar: Inspiració i Expiració

La ventilació pulmonar es divideix en dues fases:

• Inspiració: La caixa toràcica s'eixampla. És un procés actiu que requereix contracció muscular.
• Expiració: La caixa toràcica s'empetiteix. És un procés passiu, generalment per relaxació muscular.

Tipus de Respiració: Abdominal i Toràcica

• Respiració Abdominal: Intervé principalment el diafragma.
• Respiració Toràcica: Intervenen principalment la musculatura intercostal i pectoral.

Transferència de Gasos als Alvèols

La transferència de gasos es produeix als alvèols. Consisteix en el pas d'oxigen (O₂) dels alvèols a la sang i el pas de diòxid de carboni (CO₂) de la sang als alvèols per ser exhalat.

Respiració Cel·lular: Producció d'Energia

L'oxigen entra a la sang i, tot seguit, s'uneix a l'hemoglobina, una proteïna present als glòbuls vermells.

L'hemoglobina té una gran afinitat amb l'oxigen: si n'hi ha molt, l'agafa, i si n'hi ha poc, el deixa anar per ser utilitzat per les cèl·lules.

Fórmula general: Molècula orgànica (nutrients) + O₂ → Energia + CO₂ + H₂O