Sistemes econòmics, globalització i desigualtat mundial

Sistemes econòmics i definicions clau

Sistema econòmic (conjunt d'institucions i relacions jurídiques, tècniques, etc.) que permeten l'organització econòmica de la societat. Hi ha tres sistemes econòmics rellevants:

• Economia de mercat: basada en la llei de l'oferta i la demanda.
• Economia planificada: dirigida per l'Estat.
• Economia mixta: recorre al mercat per assignar recursos, però l'Estat intervé per regular el funcionament.

Accions i borsa

Acció: cada una de les parts en què es divideix el capital d'una empresa per facilitar la compra o venda. Les accions d'una empresa es negocien a la borsa; els compradors i venedors en determinen el preu.

Borsa de valors: mercat organitzat on es fa la compravenda d'accions.

Monopoli, oligopoli i OPA

Monopoli: control del mercat per una sola empresa, fet que li permet fixar els preus.

Oligopoli: control del mercat per un nombre reduït d'empreses que, en moltes ocasions, es coordinen per fixar preus.

OPA (oferta pública d'adquisició): compra de les accions d'una empresa per part d'una altra, oferint als accionistes un preu superior a la cotització que tenen en borsa.

Grups i organitzacions internacionals

G-5 (nom que reben aquestes cinc potències emergents): Brasil, la Xina, l'Índia, Mèxic i la República de Sud-àfrica. En general són regions molt actives que ofereixen avantatges com mà d'obra barata i impostos baixos; sovint es troben entre els països que mostren un creixement ràpid.

G-7 (Group of Seven): Alemanya, Canadà, Estats Units, França, Itàlia, Japó i Regne Unit. Organitza una cimera anual de caps d'Estat per discutir temes econòmics i polítics; quan en les reunions hi participa Rússia sovint es parla de G-8 o G-7+1.

G-20: creat el 1997 com a fòrum de cooperació i consulta sobre temes relacionats amb el sistema financer internacional entre països més desenvolupats (G-7) i països d'industrialització emergent (per exemple, Aràbia Saudita, l'Argentina, l'Índia, etc.).

Organitzacions i conceptes interns

ONU (Organització de les Nacions Unides): vetlla per l'equilibri mundial i busca solucionar conflictes polítics, socials i territorials.

OTAN (Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord): destinada a la seguretat i cooperació militar.

ONG (organitzacions no governamentals): entitats internacionals o privades que actuen de forma voluntària en problemàtiques concretes. Exemples: la Creu Roja, Metges Sense Fronteres. Són associacions de persones conscienciades que actuen en qüestions com la fam i altres crisis humanitàries.

Indicadors i institucions econòmiques

IDH (Índex de Desenvolupament Humà): indicador que es calcula a partir de variables com l'esperança de vida, el nivell d'educació (índex d'escolarització) i el PIB per habitant. Es puntua aproximadament així: per sobre de 0,8 països desenvolupats (nivell de vida alt); entre 0,8 i 0,6 situació intermèdia o països en vies de desenvolupament; per sota de 0,6 països pobres. Serveix per veure si la riquesa està repartida igualment o no. Normalment s'utilitza el PIB ajustat per la PPA (paritat de poder adquisitiu).

FMI (Fons Monetari Internacional): institució de caràcter financer que s'encarrega de vigilar el sistema financer global, observar les taxes de canvi de les monedes i oferir assistència tècnica i financera als països que la necessitin.

Procés de globalització econòmica

El procés de globalització econòmica (producció, consum, intercanvis...) està associat a la mundialització del sistema d'economia de mercat i al progrés i aplicació de les noves tecnologies de la comunicació, ja que els contactes i intercanvis entre diverses seus o entre empreses diferents es poden fer de manera instantània i simultània.

A escala mundial, la globalització econòmica ha comportat, entre altres aspectes:

• Deslocalització i desestructuració industrial: les indústries es poden situar allà on troben avantatges i es poden fraccionar per estar presents en altres llocs i proveir mercats segons la demanda.
• Auge dels serveis d'informació i cultura: serveis imprescindibles per conèixer el mercat i facilitar la comunicació i la mobilitat.
• Mobilitat geogràfica: les persones es poden desplaçar amb més llibertat a escala planetària.
• Lliure circulació de capitals: en molts països el capital es pot invertir sense autoritzacions prèvies dels governs.

Tipus de capital

Segons la funció hi ha dos tipus de capital:

• Capital productiu: s'inverteix en activitats empresarials d'indústria o serveis. Quan una empresa necessita capital, una opció és emetre accions i vendre-les en borsa.
• Capital financer: destinat a inversions en accions d'empreses o a l'especulació en tipus d'interès.

Efectes socials de la globalització

La globalització també comporta canvis socials, per exemple:

• La incorporació massiva de la dona al mercat de treball remunerat.
• L'augment del nivell de consum.
• La globalització del mercat laboral a través dels moviments migratoris.
• Impactes en la ciència: més inversió en I+D (investigació i desenvolupament).
• Uniformització dels gustos artístics i esportius en alguns àmbits.

Desigualtat al món i casos pràctics

Vídeo / observacions: al Nord (països rics) hi ha tecnologia i medicina, amb beneficis; al Sud moltes malalties no són mercat i no s'investiga. Per exemple, la malaltia de Chagas afecta persones en situacions de pobresa; hi ha casos com la República Centreafricana on la medicina no es desenvolupa perquè no interessa comercialment. Hi ha països oblidats, afectats per malalties que no són rendibles des del punt de vista mercantil (per exemple, malalties transmeses per mosques com la mosca tse-tse). També és més freqüent la guerra, violacions i reclutament de nens soldats en països pobres (exemple: Uganda, zones properes al Congo).

En contextos de conflicte, com a algunes regions de Colòmbia, la població ha estat desplaçada: gent que ha estat forçada a abandonar les seves terres perquè grans propietaris i grups armats volen controlar aquestes terres, sovint amb pactes amb paramilitars i amb assassinats. Aquests drames no sempre surten a la televisió.

Tot i que el sistema capitalista ha creat benestar i progrés en alguns països, sovint ha estat favorable només per a un grup reduït de països rics i industrialitzats. En canvi, ha generat problemes per a molts països perifèrics o colonitzats, que han vist augmentar la pobresa, l'explotació i la dependència. Hi ha diferents graus de desenvolupament: països rics, països en desenvolupament i, dins d'aquests, els emergents com els G-5, que creixen a un ritme superior a la mitjana mundial; i països molt pobres, especialment a l'Àfrica subsahariana, que es troben lluny del benestar i sovint estan immersos en guerres tribals.

Comerç desigual i comerç just

Comerç desigual: països menys desenvolupats sovint depenen de l'exportació de pocs bens primaris a baix preu i importen productes manufacturats a preus molt alts procedents del món desenvolupat. Les seves economies poden dependre molt d'exportacions com el cafè o el cacau (fins a un 80-90% de l'economia nacional en alguns casos), mentre que els preus els fixen borses internacionals (Nova York, Londres) i les multinacionals obtenen elevats beneficis com a intermediaris.

Comerç just o solidari: alternativa que busca suprimir intermediaris, garantir salaris justos i atendre les necessitats dels agricultors. És promogut per organitzacions no governamentals, per l'ONU i per moviments pacifistes i ecològics.

Aquesta situació provoca balances comercials deficitàries per a països pobres, agreujant el problema del deute extern. Sovint institucions com el FMI o el Banc Mundial atorguen crèdits que resulten difícils de retornar, cosa que perpetua la pobresa. Per això s'ha plantejat la necessitat de condonar (perdonar) el deute extern dels països més pobres.

Situació d'Espanya a escala mundial

L'economia espanyola és una de les més desenvolupades i la població gaudeix d'un nivell de benestar elevat. Per analitzar la situació d'Espanya en el conjunt mundial cal tenir en compte l'extensió, la població, la riquesa i el desenvolupament. Espanya es considera un territori relativament gran i està situada entre els països amb un volum considerable de població (uns 46 milions).

El nivell de riquesa s'acostuma a mesurar amb el PIB ajustat per la PPA; en aquest cas, Espanya és considerada un país ric i, com a membre de la Unió Europea, està inclosa entre els països econòmicament més rellevants del planeta. Recentment s'utilitza també l'IDH per veure quin nivell de desenvolupament té el país.

Conclusió: Espanya és un país amb un bon nivell de benestar, tot i que, com en altres països desenvolupats, hi ha reptes i desigualtats que cal abordar.