Sistemes Econòmics i Socials del Segle XVIII i XIX

Liberalisme

Adam Smith (segle XVIII): Els principis fonamentals del liberalisme són l'interès personal i la recerca del benefici màxim com a motor de l'economia. Segons aquesta teoria, els diversos interessos s'equilibren en el mercat gràcies al mecanisme dels preus, que adapta l'oferta a la demanda. L'Estat ha d'abstenir-se d'intervenir en el funcionament de l'economia i ha de permetre el lliure desenvolupament dels interessos particulars (lliurecanvi).

Capitalisme

El capitalisme s'estructura com un sistema en el qual els mitjans de producció són propietat privada d'un grup reduït, la burgesia, i els treballadors de les fàbriques, els obrers, sense propietat, treballen a canvi d'un salari. En el capitalisme es succeeixen les crisis per manca de planificació i augment de la producció, ja que l'oferta tendeix a augmentar més ràpidament que la demanda.

Marxisme

Karl Marx i Friedrich Engels van denunciar l'explotació de la classe treballadora i van defensar la necessitat d'una revolució obrera per destruir el capitalisme. A través de la revolució, el proletariat havia de conquerir el poder polític (dictadura del proletariat) i crear un Estat obrer. La fi de la propietat privada havia de dur a la desaparició progressiva de les classes socials i de l'Estat, i així es podria assolir l'ideal de societat comunista (sense classes). Van proposar la creació de partits obrers socialistes amb l'objectiu de la revolució proletària, però també defensaven la intervenció en la vida política a través de la participació en les eleccions i l'entrada en els parlaments nacionals.

Anarquisme

L'anarquisme va reunir un conjunt de pensadors que tenien en comú tres principis bàsics: l'exaltació de la llibertat individual i la solidaritat social, la crítica a la propietat privada i la defensa de formes de propietat col·lectiva, i el rebuig a l'autoritat. Defensaven l'acció revolucionària d'obrers i llauradors per destruir l'Estat i crear una nova societat col·lectivista i igualitària. S'oposaven a la participació en la vida política i a l'organització dels treballadors en partits.

Taylorisme

Consisteix en la fabricació en cadena, és a dir, la divisió del procés de producció en tasques molt específiques utilitzant màquines de gran precisió. Cada obrer fa una part molt concreta del procés i s'hi eliminen els moviments inútils per rendibilitzar al màxim la mà d'obra.

Sistema Norfolk

Permetia no deixar cap porció de terra en repòs i obtenir cultius herbacis per alimentar el bestiar.

Burgesia

Es va convertir en el grup hegemònic per ser propietària d'indústries i negocis. Es va convertir en el centre de la vida social i va imposar el seu model social com a digne d'imitar. La gran burgesia estava formada per banquers, rendistes i propietaris de grans fàbriques. La mitjana, per professionals liberals, funcionaris i comerciants. La petita, per empleats i botiguers.

Stock

Mercaderia (béns) que es té en dipòsit en espera de ser distribuïda i venuda.

Proletariat

Constituïen la mà d'obra necessària per a les fàbriques. Eren el grup més nombrós i més defavorit en la nova societat. No hi havia lleis per fixar les condicions laborals. Els salaris i les festivitats els fixaven els empresaris. Les condicions de treball eren molt dures, amb jornades de 12-14 hores i remuneracions insuficients per mantenir una família. Això obligava dones i nens a treballar.

Luddisme

Oposició al maquinisme, ja que el consideraven responsable dels baixos salaris i de l'atur. La protesta obrera es va manifestar amb la destrucció de màquines i la crema d'establiments industrials.

Consciència de classe

Diversos sectors de treballadors es van adonar que formaven part de la mateixa classe social, amb problemes comuns i objectius propis.

Societats de Socors Mutus

Van néixer a la Gran Bretanya al segle XVIII. El seu objectiu era actuar com a societats de resistència per ajudar econòmicament els seus membres en cas de malaltia o atur.

Sindicat

Es van fundar els primers a la Gran Bretanya el 1825. Reunien obrers del mateix ram. El seu objectiu era millorar les condicions de treball dels obrers.

Internacionalisme

Tant els marxistes com els anarquistes defensaven la necessitat d'unir els esforços de la classe obrera per lluitar contra el capitalisme.