Sistemes Electorals i Comportament del Votant: Models i Funcions

Sistemes Electorals i Comportament del Votant

Funcions Bàsiques dels Sistemes Electorals en Democràcia

• Produir representativitat
• Produir legitimitat
• Produir estabilitat i governabilitat

Elements dels Sistemes Electorals

1. Les circumscripcions o districtes electorals (prorrateig d'escons)
   • Circumscripcions uninominals: 1 candidat + 1 càrrec
   • Circumscripcions plurinominals
2. Tipus de sufragi o forma de vot
3. La barrera o llindar electoral i el quòrum electoral
4. Les fórmules electorals

   • Fórmules majoritàries

     • Majoritària simple
     • Majoritària reforçada
       • Majoritària a 2 voltes
       • El vot alternatiu
       • El vot limitat

   • Fórmules proporcionals

     • Primer pas: calcular la quota electoral: Qe = Nv / Ne

       Qe: s'aplica a cada candidatura i s'obté el nombre d'escons d'aquesta candidatura.

     • Segon pas: si el total d'escons no és igual a la suma d'escons de cada candidatura, es procedeix a una segona distribució d'escons en base a les restes de vots.

Dues modalitats similars

• La resta més elevada
• La mitjana més elevada

Les fórmules proporcionals no integrals

• El mètode d'Hondt
• La variant Sainte-Lagüe
• La variant Hagebach-Bischoff

Conseqüències dels Sistemes Electorals

• Sobre el comportament electoral dels ciutadans
• Sobre el sistema de partits

Models de Comportament Electoral

Model d'Identificació Partidista

L'acte de votar és expressiu, una demostració de lleialtat a un partit.

Model de Michigan o model de socialització.

La tria electoral depèn de les actituds dels votants en 3 aspectes de la política:

• Candidats
• Polítiques
• Lligams entre partits i grups socials

Adaptació Europea del Model d'Identificació Partidista

1. La major part de l'electorat té una ideologia.
2. També és capaç d'ubicar-hi els partits.
3. La relació entre l'autoubicació de l'elector en aquesta escala i el partit votat és molt estreta.

Model d'Elecció Racional (Rational Choice)

És un model que explica el comportament social. El vot donarà suport a aquell partit que tingui més probabilitat d'aconseguir els objectius polítics.

Aquesta teoria assumeix que:

1. El votant sap quin és el propi interès (rational choice).
2. ...que avalua les diferents alternatives d'acord amb aquest interès.
3. ...i vota per aquella candidatura que millor s'ajusta als seus interessos.

Elements de Contrast amb el Model d'Identificació Partidista

1. El vot és un instrument, un mitjà, no una finalitat política.
2. Se centra en els objectius polítics/econòmics del votant individual.
3. La informació també és instrumental per votar, i té un cost (Downs).

Diverses alternatives

1. L'anàlisi de les funcions de popularitat
2. El vot temàtic
3. Model de competència espacial

El model de competició espacial simple

(Intersecció dels dos models anteriors)