Sistemes Electorals i Fórmules de Votació: Guia Completa

Clasificado en Matemáticas

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,33 KB

Fórmules Electorals: Definició i Tipologies

Les fórmules electorals són el càlcul matemàtic a través del qual es transformen els vots en escons.

Sistemes Majoritaris

Existeixen tres sistemes majoritaris principals:

Majoria Relativa o Simple

Associada a districtes uninominals, on hi ha un sol escó en joc i qui treu més vots guanya. Aquest sistema està en desús. La presidència és una versió indirecta, on en principi guanyen. Exemples inclouen els EUA i el Regne Unit. Aquest sistema pot "llençar a la brossa" la meitat dels vots de la població.

Majoria Absoluta

Requereix una segona volta. Exemple: França, Amèrica Llatina.

Successiva

L’elector podria marcar diferents candidats. Si un treu majoria absoluta, sortiria escollit. Si no, s’eliminen els candidats menys votats, i per tant la majoria absoluta va canviant, disminuint, i així aconseguint que hi hagués majoria absoluta.

Dues Voltes
  • 1a votació: Si un candidat obté la majoria absoluta, el sistema finalitza. En el cas francès, si ningú té majoria absoluta, només passen els que hagin obtingut un 12,5% dels vots.
  • 2a votació: En la segona volta, qui té majoria absoluta guanya. El llindar del 12,5% provoca el “desistiment” o “demanar vots al veí ideològic”. Si jo passo, i el “meu veí ideològic no”, li demanaré vots als seus electors.

Altres Sistemes Majoritaris

Vot alternatiu: Diferents candidats sense cap tipus d’ordre i es mira qui té majoria absoluta (Austràlia).

Vot limitat: Implica que l’elector pot emetre tants vots com el nombre d’escons escollits menys un (Senat). Aquest…

Sistemes Proporcionals

Els sistemes proporcionals apropen en bona mesura les diferents sensibilitats polítiques en l’àmbit de la representació parlamentària. Busquen una pluralitat dels punts de vista i parteixen de principis plurinominals, amb districtes plurinominals mitjans o grans.

La primera qüestió que sempre s’ha de tenir present abans de començar el càlcul és el llindar o barrera electoral. Quan votes en blanc només perjudiques les minories. Si voleu anar en contra del sistema, voteu nul. Els vots en blanc van a la majoria, bàsicament, ja que redueixes competidors per la part de baix. El llindar efectiu s’acaba situant al voltant del 17%, 18%, 14%, etc., i ja no és un 3%. El 3% només acaba funcionant en districtes molt grans, com Sevilla, Madrid o Barcelona.

Tipus de Sistemes Proporcionals

1. Vot Universal Transferible (VUT/STV)

Sistema molt elaborat i útil per al sistema (Irlanda). Implica societats petites i un elevat coneixement dels candidats i de les alternatives.

2. Mitjana Més Alta (Divisor Comú)

Aquests sistemes distribueixen la relació entre els escons i els vots, assignant els escons a aquelles divisions més altes.

  • D'Hondt: Tendeix a donar una prima al més votat (divisors: 1, 2, 3, 4, 5).
  • Sainte-Laguë: Intenta equilibrar (divisors: 1, 3, 5, 7, 9).
  • "Danesa": Modifica les dimensions (divisors: 1, 4, 7, 10, 13).

S'ha de mirar el llindar.

El mètode Sainte-Laguë, o mètode de la mitjana més alta, és un sistema per distribuir escons proporcionalment en assemblees representatives escollides mitjançant el vot a llistes de partits. És molt similar a la regla D'Hondt, però afavorint els partits petits. S'aplica a Nova Zelanda, Noruega, Suècia, Dinamarca, Bòsnia i Hercegovina, Letònia, Kosovo i Alemanya.

3. Quocient Electoral

En funció dels vots emesos i els escons en joc, fixa el preu de l’escó, és a dir, el quocient electoral. Diferencia entre vots vàlids (que inclouen el vot en blanc però exclouen el vot nul) i vots vàlids a candidatures.

Fórmula Hare

Quocient electoral = vots / escons. L'assignació directa no coincideix amb el nombre total d’escons. S'utilitzen les restes majors i les restes menors. És una fórmula utilitzada en sistemes de representació proporcional que representa el nombre de vots requerits per obtenir un escó. Resulta de dividir el nombre de vots vàlids d'unes eleccions entre el nombre d'escons en joc. Les restes majors són com aquell alumne amb un 4,8 que ha vingut a classe i ha lliurat activitats, doncs se'l puja al 5. (Buscar com es calcula).

Fórmula Droop

[vots / (escons + 1)] + 1

Fórmula Imperiali

vots / (escons + 2). Facilita més partits i garanteix la proporcionalitat.

Forma d'Expressió del Vot

El vot pot ser nominal o categòric, que implica agafar una butlleta i marcar una persona o agafar la butlleta ja feta. També pot ser ordinal, els quals són mecanismes d’ordenació de preferències, marcant candidats o confeccionant la nostra candidatura. El vot nominal és per persona o registre.

Vot Ordinal

Aquests sistemes permeten expressar preferències entre els candidats, ordenant el vot en successius llocs fins a cobrir el total d’escons a escollir.

  • a) falta
  • b) Acumulat: Gairebé no s’empra, però encara que sigui per vot limitat o plural restringit: restringeix o limita el nombre de vots possibles, que sempre serà més petit que el nombre d’escons que s’escullen. L’objectiu és garantir la presència de minories i facilitar la seva aparició. Només entre el 5% i el 6% empra el vot limitat.
  • c) Vot alternatiu o preferencial: Permet expressar preferències entre els candidats, ordenant el vot en successius llocs fins a cobrir el total d’escons a escollir (exemple: Irlanda). “Marqui les 5 preferències, enumeri”. Són com esglaons, primeres preferències i ara segones.
  • d) Panachage: La possibilitat de panachage suposa l’existència de llistes obertes, amb la qual cosa l’elector pot fabricar-se la seva pròpia llista electoral. Com a reflexió política, científica o radical sona fantàstic, però les eleccions “no són un menú del McDonald's”.

Entradas relacionadas: