Sistemes de Govern Antics: Democràcia Atenenca i Roma

Sistemes de Govern i Institucions a l'Antiguitat

Tipus de Govern a l'Antiga Grècia

A Atenes, Grècia, hi va haver diversos sistemes de govern:

• Oligarquia: Govern d'un grup reduït de persones.
• Monarquia: Govern d'una sola persona (rei o monarca).
• Tirania: Poder absolut exercit per una sola persona.
• Democràcia: Govern del poble.

La Democràcia: Origen i Evolució

La democràcia es pot classificar en:

• Directa: Els ciutadans voten directament els seus representants i les decisions.
• Representativa: Els votants escullen els seus representants perquè aquests decideixin sobre els assumptes polítics.

La Democràcia Atenenca

• Va ser inventada a Atenes al segle V aC.
• Les decisions les prenia l'assemblea de la ciutat.
• No tots els habitants d'Atenes eren considerats ciutadans: dones, infants, esclaus i estrangers no podien participar en les assemblees populars.

La Democràcia Actual

Avui en dia, la democràcia es fonamenta en:

• Sufragi universal: Poden votar totes les persones majors de 18 anys.
• Abolició de l'esclavitud: S'acaba amb l'esclavitud.

Institucions de la República Romana

El Senat Romà

• Va esdevenir la màxima autoritat i el màxim òrgan de representació.
• Hi havia 600 senadors que exercien el càrrec per tota la vida.
• Les seves funcions eren:
  • Assessorar els magistrats.
  • Discutir les lleis.
  • Controlar el govern.
  • Controlar les finances públiques.
  • Declarar la guerra i la pau.

Les Assemblees Romanes

• Podien intervenir directament en els òrgans polítics els homes adults i lliures de naixement.
• Tenien la funció d'elaborar i aprovar lleis i la d'elegir magistratures.
• Per poder votar, calia estar present a l'assemblea, la qual cosa afavoria els ciutadans de Roma.

Les Magistratures Romanes

Càrrecs públics que podia ocupar qualsevol ciutadà:

1. Eren escollits per les assemblees del poble.
2. Tenien un temps limitat (1 any).
3. Hi havia més d'un membre per cada magistratura.
4. Quan acabava la magistratura, havien de passar 3 anys perquè es pogués tornar a presentar.
5. Els magistrats no cobraven.

Principals Magistratures

• Cònsol: Convocava i presidia el Senat i les assemblees.
• Pretors: Administraven la justícia.
• Edils: Responsables de la vida municipal.
• Qüestors: Administraven les finances.
• Tribuns de la Plebs: Defensaven els plebeus.
• Censor: Elaborava el cens.

El Procés Electoral Romà

Les Eleccions

• Les reunions no tenien dies fixos.
• Només les podia convocar un alt magistrat el dia que li interessava.
• El poble romà era el que més podia dir la seva d'una forma estructurada.

El Candidat

Era aquell que portava la toga blanca, per tal que sobresortís i que tothom l'identifiqués.

Requisits del Candidat

• Limitació d'edat per a cada càrrec.
• Residir a la ciutat.
• Alt nivell econòmic.
• No inhabilitat.

No podien ser candidats: els espectadors de circ, els enterramorts...

Per repetir de magistratura, calia esperar 5 anys.

Campanya Electoral

El cònsol convocava l'assemblea 24 dies abans de les votacions i enunciava el nom dels candidats. Acabava en el mateix moment de les votacions. El candidat es posava la toga càndida i sortia al carrer, parlava...

La Votació

L'assemblea es presentava a l'assemblea de Mart. Tots els candidats travessaven la passarel·la per dipositar el seu vot en una mena de cristall. Escrivien el nom del candidat i la identitat del votant.

El Dret Romà

Al segle V aC es va escriure la Llei de les XII Taules, que és molt important en el dret romà.

Fonts del Dret Romà

• Costum
• Lleis
• Votacions
• Decrets del Senat
• Opinions de juristes
• Edictes dels pretors
• Constitucions imperials