Sistemes de Joc en Futbol: 4-3-3, 4-4-2 i Ocupació del Terreny

El 4-3-3

És una interpretació més defensiva del 4-2-4. Aquest sistema comprèn el porter, el lliure i una zona de defensa per davant del lliure, formada per dos defensors i un defensor central. Tres migcampistes i tres davanters completen l'estructura de l'equip. Cada jugador, excepte el lliure, té un adversari directe sobre el terreny.

El futbol d'avui dia utilitza en la major part del temps el 4-3-3 perquè és el sistema més adaptat a l'equilibri atac-defensa.

Els tres jugadors del centre del terreny tenen un paper essencial. Tenen particularitats que els fan complementaris: un conductor del joc, un migcampista ofensiu i un migcampista defensiu. Cadascun treballa a la seva zona, ajudant al seu company d'equip de la defensa o sortint al contraatac. L'avantatge del futbol entre tres jugadors del terreny de joc multiplica els estils de joc.

En defensa, els dos defensors laterals tanquen els extrems contraris, mentre que el defensor central s'encarrega del davanter centre, i el lliure, que està lleugerament endarrerit, tapa "els forats" i és la principal rampa de llançament del contraatac.

El davanter centre atrau el defensor central i juga sempre en el límit del fora de joc. En el futbol modern, i amb aquest sistema, la permutació de llocs sovint obliga a una pluralitat de funcions. Un davanter centre massa ben marcat pels defensors es pot substituir per un extrem que tendeix al centre. Aquesta operació pot desestabilitzar el sistema defensiu de l'adversari.

L'arribada del 4-3-3 ha ampliat les funcions dels defensors laterals. Amb tres migcampistes, els passadissos d'extrems sovint estan lliures perquè avanci un defensor lateral. Per aconseguir les permutacions dels atacants i l'avançament dels defensors laterals és indispensable un gran esperit de solidaritat.

El 4-4-2

Si el 4-3-3 és la interpretació defensiva del 4-2-4, el 4-4-2 és l'expressió més defensiva del 4-3-3.

En alguns anys el futbol ha evolucionat constantment. Entre el 4-2-4 i el 4-4-2 hi ha una sola diferència sobre el terreny de joc: l'endarreriment dels dos davanters centre.

Aquest sistema s'utilitza força en el moment de jugar partits en camp contrari. Els dos atacants han de saber driblar, esperar i jugar entre dos.

La tàctica del 4-4-2 permet cobrir molt bé el centre del camp, assegurar la defensa i, evidentment, progressar a un o dos migcampistes en direcció a la porteria contrària per tal de tenir major possibilitat d'èxit. Per tant, no s'ha d'utilitzar com un sistema rígid, sinó que permet força flexibilitat.

L'Ocupació del Terreny de Joc

El terreny comprèn, per simplificar, tres zones molt diferents:

1. La zona defensiva

Reagrupa el porter, el lliure, el defensor central i els dos defensors laterals. Sense oblidar els migcampistes amb vocació defensiva. En aquesta part del terreny de joc, on el punt sensible és l'àrea de penal, tots els moviments tenen conseqüències sobre el partit perquè poden provocar directament una acció de gol.

a) El porter

Ocupa un lloc estratègic. És un dels més importants de l'equip perquè influeix directament en el resultat del partit. Un bon porter ha de dominar perfectament les passades, les aturades, els llançaments i el joc amb els peus. Té el poder de salvar al seu equip en els dies dolents; en canvi, quan està en baixa forma, pot costar punts als seus.