Sistemes Polítics: De l'Absolutisme al Totalitarisme

L'Absolutisme

Els primers estats nacionals a l'Edat Moderna van estar associats al desenvolupament de l'absolutisme. És un règim polític en el qual no hi ha divisió de poders i el rei (monarquia absolutista) disposa de tot el poder de l'Estat i exerceix personalment la sobirania. Les persones sobre les quals exerceix el seu poder són els súbdits, perquè estan subjectes a unes lleis i normes establertes per la corona.

El Liberalisme

En canvi, el liberalisme és l'extrem oposat de l'absolutisme. És una doctrina política que afirma la llibertat i la independència de l'individu davant del poder de l'Estat. Per als liberals, el poder de l'Estat ha d'estar sotmès a límits i controls estrictes per tal que mai no pugui ser emprat contra la llibertat dels individus. El liberalisme promou un règim polític basat en la llibertat dels individus i sosté que el poder de l'Estat ha de tenir límits i ha de basar-se en el consentiment.

L'Imperi de la Llei

Els liberals estaven preocupats per evitar que l'Estat es convertís en una institució tirànica. D'aquest fet va sorgir l'Imperi de la Llei, que estableix que totes les lleis les han de complir totes les persones, fins i tot aquelles que les elaboren i executen.

La Divisió de Poders

Aquest és un mecanisme important que serveix per garantir la llibertat i evitar la tirania. Amb el fi d'evitar possibles abusos, els liberals van proposar de dividir el poder en diverses parts i van encomanar l'exercici de cadascuna d'aquestes parts a una institució diferent.

La Constitució

Aquests mecanismes han d'estar recollits en una Constitució per així garantir-ne el compliment. La Constitució és la llei suprema que regula el funcionament de l'Estat i tothom està obligat a obeir-la. D'aquesta manera, es creu que és possible evitar els excessos que havien estat freqüents en els temps de l'absolutisme.

El paper de Montesquieu

Montesquieu va ser qui va defensar amb gran energia el principi de la divisió de poders. Proposava dividir l'Estat en tres poders: el legislatiu, el judicial i l'executiu. Perquè hi hagi un estat liberal i just, cal que aquests tres poders siguin confiats a institucions diferents i exercits per persones diferents. D'aquesta manera, si un pretén abusar d'algun poder, els altres poden frenar-lo.

• Legislatiu: s'encarrega d'elaborar les lleis.
• Executiu: porta a la pràctica les lleis elaborades.
• Judicial: garanteix el compliment de les lleis i castiga els qui no les respecten.

L'Anarquisme

L'anarquisme és una teoria política que rebutja l'existència de l'Estat. Els anarquistes pensen que l'estructura de l'Estat provoca molts més problemes dels que resol. L'anarquisme critica la manera com l'Estat oprimeix els individus i defensa la necessitat que la societat s'organitzi de manera que pugui prescindir de l'estructura estatal.

Segons els anarquistes, l'Estat sotmet l'individu, en limita la llibertat i reprimeix les seves possibilitats de desenvolupament personal. Només serà possible una societat veritablement lliure quan desaparegui l'Estat i les persones ens puguem relacionar les unes amb les altres amb total llibertat i espontaneïtat. Sense Estat, els humans podrem cooperar entre nosaltres amb tota llibertat per crear un món millor.

Crítiques a l'anarquisme

Una crítica habitual, associada a pensadors com Locke, és que aquesta teoria ofereix una visió massa optimista sobre els éssers humans, perquè creu que totes les persones són fonamentalment bondadoses i cooperatives.

Des d'una perspectiva com la de Hobbes, l'anarquisme peca d'ingenu, ja que passa per alt les tendències egoistes i destructives presents en la naturalesa humana. En canvi, els anarquistes repliquen que les persones són agressives i competitives precisament perquè estan sotmeses a la repressió de l'Estat, de manera que si aquest s'aboleix, aquestes tendències antisocials i negatives també desapareixeran.

El Totalitarisme

El totalitarisme és la doctrina política oposada a l'anarquisme. És un sistema polític en el qual l'Estat exerceix un poder il·limitat sobre tots els àmbits de la vida, sense respectar la llibertat dels individus. El poder de l'Estat és tan gran que s'estén a tots els àmbits de la vida. El control absolut de l'Estat sobre totes les esferes s'exerceix per mitjà de la dictadura d'un partit únic, dominat per un líder inqüestionable que mobilitza les masses mitjançant la manipulació dels mitjans de comunicació i l'ús de formes de propaganda molt potents.

El nazisme alemany i l'estalinisme soviètic són exemples de sistemes polítics que exercien el seu poder de manera totalitària.

Feixisme

El feixisme és un moviment nacionalista agressiu que aspira a organitzar la societat de manera jeràrquica. El nazisme, exemple de règim feixista, es basava en una ideologia excloent que insistia en la superioritat biològica i proposava desplaçar les 'races inferiors' per estendre el domini de les 'races superiors'.

Comunisme i Estalinisme

La ideologia del règim estalinista estava basada en el comunisme, una teoria política que aspirava a alliberar els éssers humans de l'explotació capitalista. Segons la mentalitat comunista, les injustícies i les desigualtats socials apareixen pel fet que els mitjans de producció estan en mans privades.