Sistemes de Repoblació i el Regnat de Carles IV

Introducció

Sistemes de Repoblació

Després de l'ocupació militar dels territoris musulmans, era necessari repoblar-los per asolir les conquestes.

En un procés de repoblació, no sempre hi havia excedents poblacionals. Aleshores, s'aplicaren diferents sistemes de repoblació durant els s. VIII-XIII. El resultat final del procés repoblador és una estructura de la propietat de la terra mantinguda fins als nostres dies sense gairebé modificacions.

Cal tenir en compte que aquest procés ha creat una línia divisòria, que és el riu Tajo. Aleshores, al nord del Tajo es troben les mitjanes i petites propietats i al sud del Tajo, es troba l'Espanya latifundista.

Primer sistema: Repoblació per Presura (s. VIII-X)

La presura fou aplicada a les terres al nord del Duero i en el Pirineu. La primera fase repobladora fou impulsada per la pressió demogràfica que hi havia en els petits nuclis cristians.

La presura, segons el dret romà, consisteix en la simple ocupació d'una terra que un individu pugui conrear. Passats uns anys conreant-la, passava a ser-ne propietari.

La presura es va realitzar per iniciativa de grups de camperols, de nobles o de monestirs. El resultat fou una estructura de la propietat petita i mitjana.

Segon sistema: Repoblació Concejil (s. XI-XII)

La repoblació concejil fou aplicada a les terres situades entre el Duero i el Tajo, en la part occidental, i en la vall de l'Ebre a la part oriental.

Aquesta segona fase es va veure afavorida per un creixement de la població en una fase de recuperació i expansió cristiana.

El territori estava dividit en concejos amb grans termes municipals, que estaven regits per una ciutat o vila capçalera. Allí, s'instal·lava un representant del rei i un grup de cavallers per a la seva defensa.

El rei, quan ja tenia creat el concell, atorgava una carta pobla als nous pobladors, se'ls concedia un terreny per a la llar i terres per a conrear, i al cap d'uns anys, passaven a ser de la seva propietat.

Aquests concells, a més a més, tenien gran quantitat de terres i béns comunals.

La població musulmana era molt nombrosa, i en general, les seves propietats foren respectades.

L'estructura de la propietat de la terra fou el predomini d'una propietat mitjana, així com l'abundància de terres comunals dels concells.

Tercer sistema: Repoblació de les Ordres Militars (s. XIII)

La repoblació efectuada per les ordres militars fou a la vall del Guadiana (Extremadura i la Manxa) en la part occidental, i en la part oriental de la vall de Terol i el nord de Castelló.

Aquests territoris eren extenses zones poc poblades i les ordres militars que destaquen en la part occidental foren l'orde d'Alcántara i l'orde de Santiago. Mentre que a la Manxa, la de Calatrava.

Les terres eren dividides en encomandes i al front es situava un encomendador.

L'estructura de la propietat predominant fou la creació d'enormes latifundis, dedicats a l'explotació ramadera, perquè era la solució a una zona rica en espai i manca de mà d'obra.

Quart sistema: Repartiments (s. XIII)

El sistema de repartiments fou aplicat a la vall del Guadalquivir i l'àrea mediterrània. Després d'ocupar una alqueria, un llogaret, un raval, els escrivans del rei anotaven tot el que hi havia als voltants.

El terreny es divideix en donatius.

El Regnat de Carles IV (1788-1808)

A) La por de l'expansió revolucionària

Carles IV accedeix al tron l'any 1788 i més tard es va veure desbordat per la situació creada per la Revolució Francesa (1789).

La por per l'expansió revolucionària va paralitzar totes les reformes iniciades per Carles III, per això apartà del govern els ministres il·lustrats (Floridablanca, Jovellanos...).

Nomena Manuel Godoy secretari d'Estat (1792) i tancà fronteres amb França per evitar l'expansió revolucionària.

• El protagonisme de les classes populars a França
• El caràcter radical de les seves reformes
• La mort per guillotina del rei Lluís XVI

El va conduir a unir-se a la coalició militar contra França (1793-1795).

Les tropes militars espanyoles van acabar derrotades, això va comportar uns elevats costos econòmics. La posterior firma d'un tractat de pau va subordinar Espanya als interessos francesos.

Després de l'ascens al poder de Napoleó Bonaparte (1799), la població espanyola va vacil·lar entre el temor a França i l'intent de pactar amb França per evitar l'enfrontament amb l'exèrcit napoleònic (s'expandia per Europa).

B) L'aliança amb França

Godoy es va decantar finalment per l'aliança amb França, que va derivar en una guerra contra Gran Bretanya, on l'armada francoespanyola va ser derrotada a Trafalgar.

Això va suposar la pèrdua de la flota espanyola i la Hisenda es va veure privada dels recursos procedents de les colònies americanes.

Godoy va recórrer a l'endeutament, a l'augment de les contribucions i a la desamortització de les terres eclesiàstiques per aconseguir recursos. A més, reduí l'activitat i el poder de la Inquisició i promocionà les societats econòmiques d'amics del país.

Aquestes mesures van provocar una àmplia oposició.

• La noblesa i l'Església es van mostrar contràries a les reformes de Godoy.
• El seu poder va augmentar el rebuig del fill primogènit del rei, Ferran, que temia veure's desplaçat per Godoy, davant el seu pare.

Els impostos sobre els camperols van augmentar el descontent popular, que es veia incrementat sobretot per la falta d'articulació del mercat interior, que impedia proveir els territoris més necessitats.

La incapacitat per resoldre aquestes situacions va alimentar revoltes i motins, que responsabilitzaven Godoy d'aquesta crisi.

C) El Motí d'Aranjuez

La situació es va agreujar quan Godoy signà amb Napoleó el Tractat de Fontainebleau, que autoritzava l'exèrcit francès a entrar a Espanya per ocupar Portugal.

Els francesos creuaren els Pirineus el febrer de 1808 i la seva presència provocà la irritació del poble. Es van col·locar en punts estratègics.

El 18 de març de 1808 va esclatar un motí a Aranjuez. El motí, dirigit per la noblesa palatina i el clergat, perseguia la destitució de Godoy i l'abdicació de Carles IV en Ferran.

Els amotinats aconseguiren el seu objectiu, però això provocà una profunda crisi a la monarquia. Davant d'aquesta situació, l'emperador reafirmà la seva impressió sobre la feblesa de la monarquia espanyola, va envair el país, ocupà el tron i annexionà Espanya.

D) Les abdicacions reials i la proclamació de Josep I

Carles IV i Ferran VII van ser cridats per Napoleó a Baiona, on van abdicar tots dos en la seva persona. Legitimat per les abdicacions, Napoleó va nomenar el seu germà, Josep, rei d'Espanya. Va convocar les Corts a Baiona, a fi d'oferir un estatut al país, que l'emperador considerava més favorable que el caduc règim borbònic. L'estatut reconeixia la igualtat dels espanyols davant la llei, els impostos i l'accés a càrrecs públics. Josep I va jurar l'Estatut i va esdevenir rei d'Espanya amb poc suport popular. El monarca es proposa introduir reformes a Espanya per posar fi a l'antic règim.

• Desamortització de part de les terres del clergat.
• Desvinculació dels mayorazgos i de les terres de mans mortes.
• Legislació de la fi del règim senyorial
• Abolició de la Inquisició
• Iniciar la reforma de l'administració