Sistemes Sanitaris: Concepte, Components i Models Clau

Concepte de Sistema Sanitari

És el conjunt d'estructures organitzatives, centres, serveis i activitats del sector públic i privat d'un país, dirigides a donar resposta a les necessitats de la població en matèria de salut.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) el defineix com un complex d'elements interrelacionats que contribueixen a la salut a les llars, els llocs de treball, els espais públics i les comunitats, així com en el medi ambient físic i psicosocial, en el sector de la salut i en altres sectors afins.

Factors Determinants del Sistema Sanitari

• Model ideològic predominant.
• Evolució experimentada en el concepte de salut.
• Reconeixement del dret a la salut: a partir de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948).
• Avenços cientificotècnics de les ciències de la salut.
• Recerca de l’eficiència en els serveis sanitaris.
• Opinió i insatisfacció manifestades per part de la població sobre els serveis sanitaris.

Components del Sistema Sanitari

Actors o Elements

• Població: Aquest terme inclou tant les característiques demogràfiques i socioeconòmiques del país com les peculiaritats específiques dels seus habitants.
• Proveïdors: Conjunt de professionals sanitaris, organitzacions, institucions i altres mitjans que produeixen serveis sanitaris, inclosos els centres de salut, els ambulatoris, els hospitals, els laboratoris, els instituts de salut pública i les companyies d’ambulàncies.
• Agències asseguradores: Realitzen una funció d’intermediaris entre la població i els proveïdors i sorgeixen de la necessitat de garantir l’assistència sanitària en cas de malaltia. Poden ser públiques o privades.
• Govern: En la majoria dels països occidentals, el govern té un paper redistributiu i corrector de les imperfeccions del mercat sanitari.

Interrelacions

• Regulació: Norma d'estructura i funcionament que poden establir les administracions, companyies d'assegurances, empreses i associacions professionals.
• Finançament: El Sistema Nacional de Salut (SNS) i l'assegurança obligatòria, la majoria prové dels impostos i/o un percentatge del salari del treballador; l'assegurança voluntària.
• Gestió: Planificació, organització (relacions d'autoritat, responsabilitat, divisió del treball), direcció i control (monitorització).
• Provisió: La utilització depèn de diferents factors epidemiològics, demogràfics, disponibilitat de recursos i accessibilitat.

Resultats

Inclouen des de l’accessibilitat al sistema sanitari, al nivell d’equitat que estableix, la satisfacció dels usuaris, i quines són les millores aconseguides pel que fa al nivell de salut de la població, entre d’altres aspectes.

Tipus de Sistemes Sanitaris

Model Liberal (Friedman)

L’Estat no ha de garantir l’assistència sanitària a tota la població. És un sistema basat en la llei de l’oferta i la demanda en el qual el pacient tria lliurement el professional; el pagament és efectuat directament i voluntàriament per l’usuari al proveïdor, moltes vegades sense intermediari, i es dóna un tipus d’assistència curativa i individual.

Model d'Assegurances Socials (Bismarck)

Tenen el seu origen en els greus conflictes obrers que succeïren a Alemanya al final del segle XIX. La posterior Llei Bismarck, del 1883, oferia un sistema de protecció econòmica i sanitària als treballadors industrials i a les seves famílies davant els riscos de la malaltia i accidents, amb quotes proporcionals als salaris que eren pagades pels treballadors i pels patrons.

Model Sanitari dels Països del Tercer Món

1. La dependència majoritària de la població de la medicina tradicional pròpia, d’acord amb la cultura de cada zona.
2. La influència occidental que es plasma en la medicina privada per a l’elit política i econòmica, la medicina assistencial exercida per organitzacions religioses i caritatives, la implantació de xarxes dèbils d’assegurances de malaltia per als funcionaris públics, la creació d’estructures sanitàries assistencials per als treballadors de les companyies que exploten els recursos naturals.