La situació actual del català a les Illes Balears

Els darrers estudis no són gaire optimistes pel futur del català. Des de la fi del franquisme ha augmentat el nombre de ciutadans que entenen, parlen i escriuen en català, però es percep que el català s'empren cada vegada menys en les relacions interpersonals, la gent tendeix a parlar més en castellà. En el cas dels mitjans de comunicació veiem que han augmentat notablement els que utilitzen el català, però continuen essent majoritaris els que empren el castellà. PRMSA ESCRITA: El Punt Avui, La Vanguardia / TELEVISIÓ: TV3 IB3

A LES ILLES: L'any 1983 s'aprova l'Estatut d'Autonomia de les Illes que proclama la cooficialitat del català i el castellà i, a més, reconeix l'estatus de "llengua pròpia" al català. La Llei de Normalització Lingüística s'aprova el 1986.

La situació de cada illa és molt diferent. A Eivissa els índex de catalanoparlants són més baixos, sobretot entre la població jove i la capital, Vila. A més, els parlants tenen una autoestima molt baixa. La immigració d'origen castellà ha estat aclaparadora i no s'han assimilat als eivissencs, al contrari. La presència del català en el món de l'ensenyament no és del tot majoritària. Hi ha associacions en defensa del castellà i la fragmentació del català.

En Mallorca també hi ha hagut molta immigració que no s'ha adaptat a la cultura local. El món del turisme és un problema greu en aquestes illes per al futur del català, ja que la llengua clarament majoritària és el castellà o l'anglès. Palma i Calvià estan molt castellanitzats.

Menorca té els índex de catalanoparlants més alts. Àmbits com l'educació, administració podem dir que estan plenament normalitzats, cal tenir present que aquesta normalitat es pot veure afectada des del moment en què la política lingüística del govern no sigui favorable a la plena normalització de la llengua. A l'actualitat s'està legislant amb l'objectiu de millorar cada vegada més la situació del català tant en els àmbits educatiu, acadèmic, com en les administracions. El català torna a ser requisit per poder accedir a la funció pública, es garanteix el decret de mínims que regula l'ús i l'ensenyament de la llengua catalana en els centres docents.