Situació del català als Països Catalans

A Catalunya Nord i la regió murciana del Carxe

Situació de la llengua catalana al Principat

a) Àmbit d'ús privat: ús de la llengua en la vida familiar i en les relacions interpersonals.

b) Àmbit públic oficial: ús de la llengua en les institucions públiques, en l'administració i en el sistema educatiu.

c) Àmbit públic no oficial: ús de la llengua en els mitjans de comunicació, en l'oferta cultural i de lleure i en l'àmbit sociolaboral.

La llengua catalana als altres Països Catalans

(Situació sociolingüística de la resta de Països Catalans)

• País Valencià:
  • (+) Increment del coneixement de la llengua i, moderadament, del seu ús.
  • (-) Retrocés de la llengua a les capitals de província i intents constants de secessió lingüística (considerar el valencià com una llengua diferent del català).
• Illes Balears:
  • (+) Increment del coneixement de la llengua.
  • (-) La pressió de la immigració i del turisme han trencat el tradicional aïllament, també lingüístic, d'aquest territori.
• Franja de Ponent:
  • (+) L'ús del català és molt majoritari.
  • (-) La llengua no té caràcter oficial (només s'ensenya amb caràcter voluntari).
• Andorra:
  • (+) El català és l'única llengua oficial.
  • (-) La pressió de la immigració espanyola i portuguesa i els constants intercanvis amb Espanya i França han fet davallar el pes de la llengua pròpia.
• Catalunya Nord i l'Alguer:
  • (+) S'han intensificat els contactes amb Catalunya en tots dos casos.
  • (-) S'ha accelerat el retrocés del català.

Els agents més sensibles a la situació social de la llengua catalana són favorables a la unitat d'actuació en tot el domini lingüístic i pretenen crear un espai comunicacional compartit que superi les dificultats creades per les fronteres polítiques i administratives.

Participis irregulars

Vendre: venut; vèncer: vençut; seure: segut; plaure: plagut; créixer: crescut; merèixer: merescut; néixer: nascut; absoldre: absolt; resoldre: resolt; pondre: post; compondre: compost; respondre: respost; ofendre: ofès; encendre: encès; suspendre: suspès; estendre: estès; saber: sabut; decebre: decebut; concebre: concebut.

Característiques textuals generals

Des del punt de vista de la tipologia textual, es caracteritzen per:

• Canal de comunicació: escrits o orals.
• Nivell de formalitat: qualsevol de les varietats de la llengua adients a la intenció concreta de cada text.
• Àmbit d'ús: mitjans de comunicació.
• Intenció comunicativa: utilitzen com a recurs qualsevol dels tipus de text que distingim segons la intenció de l'emissor o en combinen diversos.

Característiques específiques

• Tema: el tema és el producte, el servei, les idees o les actituds que es volen promoure en cada cas.
• Intencions: l'objectiu és la promoció comercial i ideològica.
• Llenguatge: persuasiu, ha de crear unes expectatives als receptors i motivar-los a actuar en conseqüència. El llenguatge també és creatiu, un text atractiu que atregui l'atenció del públic objectiu. Utilitza diferents llengües i varietats lingüístiques i té preferència per les oracions imperatives, exclamatives, optatives...

Diferència entre textos publicitaris i propagandístics

Els textos publicitaris promocionen l'adquisició d'un producte o un servei, mentre que els propagandístics promouen l'adhesió a unes determinades creences o idees o, concretament, el vot d'una determinada opció política.

Quina intenció té la propaganda institucional?

Pretén conscienciar la població sobre temes d'interès general (salut, solidaritat, seguretat, etc.).