Situació sociolingüística del català

Els intents de minorització que ha patit la llengua catalana durant els darrers segles són coneguts. Malgrat això, la llengua catalana és coneguda i usada a tots els seus territoris. Més de 7 milions de persones la parlen i més de 10 l'entenen. La distribució dels valors de coneixements del català als diversos territoris és desigual, i són condicionats per la situació legal i per la proporció de població resident que ha nascut fora del territori de la llengua catalana.

Entre la població d'origen immigrant, els coneixements de català són clarament inferiors als de la població autòctona.

A bona part del territori de parla catalana, la població que n'ha nascut fora representa una proporció molt considerable sobre el total. Al llarg del segle XX, la majoria d'aquestes persones procedien de diferents comunitats d'Espanya, però a partir dels darrers anys l'origen és més heterogeni. En general, la llengua que empren fora de l'àmbit familiar els immigrants en els territoris de la llengua catalana és la oficial de l'Estat. Tanmateix, una part de la població d'aquest origen aprèn el català, però a través del sistema escolar i no per la interacció social, la qual cosa fa que no n'arribin a tenir un domini prou fluid. La integració efectiva en català de la població immigrant és una de les claus bàsiques per assolir la normalitat lingüística del català.

La fragmentació administrativa dels territoris de llengua catalana explica que les polítiques lingüístiques que s'hi apliquen siguin de signe diferent i que l'estatut oficial sigui divers: llengua oficial, llengua cooficial, llengua reconeguda, llengua sense reconeixement oficial. A Andorra, el català sempre ha estat la llengua de l'administració. L'administració de justícia ha estat molt resistent a acceptar, a la pràctica, l'oficialitat del català. El sistema educatiu és el principal factor d'extensió del coneixement del català a bona part del domini lingüístic. En les relacions interpersonals, els comportaments lingüístics encara presenten importants deficiències que dificulten l'extensió de l'ús social del català entre la població nouvinguda i en determinats àmbits.

En el camp de la creació cultural, amb l'excepció del cinema, la llengua catalana té una vitalitat considerable, però amb relació al consum és molt lluny de ser majoritària. En la docència universitària, la llengua catalana és àmpliament present als centres de Catalunya, les Illes Balears i Andorra, i presenta una situació més precària en les universitats de la resta del territori. Amb relació a la recerca, el català és força present en congressos i trobades científiques que es fan en territoris de la llengua catalana.

Pel que fa als mitjans de comunicació, podem dir que disposar d'una bona xarxa de mitjans de comunicació és bàsic per dur a terme la normalització d'una llengua. La primera emissora de ràdio en català amb una difusió important va ser Ràdio 4, i la Televisió de Catalunya, tot i que abans TVE havia començat a oferir programació en català en franges horàries marginals. La ràdio en català a Catalunya és el mitjà de comunicació que ha aconseguit una posició més favorable; Catalunya Ràdio és líder en audiència entre totes les emissores.

La Televisió de Catalunya, amb el nom de TV3, el C33, avui també amb el nom de K3. La Ràdio i Televisió Valenciana va començar a emetre amb caràcter bilingüe amb el nom de Canal 9. A les Illes Balears, el 2005 va començar a emetre IB3 Televisió, bilingüe i ara tot en català. L'emissora local de més abast públic és la Televisió de Barcelona (BTV).