Situació Sociolingüística del Català: Marc Legal i Reptes Actuals

La Situació Sociolingüística Actual de la Llengua Catalana

L'anàlisi de la realitat sociolingüística catalana presenta un grau de complexitat, sobretot perquè es tracta d'una situació dinàmica que està sotmesa als canvis polítics que ha sofert durant el període actual. El marc legal després de la dictadura franquista és el següent:

El Marc Legal de la Llengua Catalana (1978)

1. La Constitució de 1978 i el Català

   La Constitució de 1978 declara que el castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat i que tothom té el deure de conèixer-la i d'usar-la. Les altres llengües de l'Estat són també oficials a les seves comunitats i han de ser objecte d'especial respecte i protecció, per la qual cosa ens trobem davant un règim lingüístic no igualitari, ja que no totes les llengües de l'Estat reben la mateixa consideració.

2. L'Estatut d'Autonomia i l'Oficialitat del Català

   Els Estatuts d'Autonomia són els encarregats de determinar l'abast de l'oficialitat de les llengües pròpies diferents del castellà:

   • Catalunya: la llengua pròpia és el català, igual que el castellà.
   • Illes Balears: la llengua pròpia és el català, igual que el castellà.
   • País Valencià: el castellà i el català són les llengües oficials de la comunitat.

3. Les Lleis de Normalització Lingüística: Objectius Clau

   Regulen els àmbits de l'administració, l'ensenyament, etc. Varien segons la comunitat autònoma de què es tracti. Els seus objectius són:

   • Fer efectiu l'ús progressiu i normal de la llengua catalana en l'àmbit oficial i administratiu.
   • Assegurar el coneixement i l'ús progressiu del català com a llengua vehicular en l'àmbit de l'ensenyament.
   • Fomentar l'ús de la llengua catalana en tots els mitjans de comunicació social.
   • Crear la consciència social sobre la importància del coneixement i l'ús de la llengua catalana per a tots els ciutadans.

Els àmbits d'ús augmenten i n'hi ha de nous com el festiu, l'oci, l'econòmic, etc. L'ús del català en aquests àmbits depèn de la iniciativa pública i privada. En l'àmbit educatiu, Catalunya i les Illes Balears han optat per una conjunció lingüística basada en el bilingüisme integral.

Panorama Sociolingüístic Actual del Català

El panorama sociolingüístic de la llengua catalana presenta una sèrie de característiques:

• El coneixement de la llengua ha augmentat gràcies a la presència del català en l'àmbit educatiu, però, per contra, l'ús és molt desigual (no és usada en el mateix grau a les zones de l'interior que a les zones turístiques o a la ciutat) i està en lleuger retrocés.

Causes del Retrocés de l'Ús del Català

• La norma que regeix l'ús dels catalanoparlants és la d'adaptar-se a la llengua dels interlocutors o adreçar-se en castellà als desconeguts.
• Les actituds lingüístiques també li són desfavorables. Hi ha una sèrie de prejudicis lingüístics que la consideren insuficient, vulgar, rural, una llengua de segona, innecessària, i que generen actituds de rebuig i d'autoodi.
• Incertesa jurídica: l'ús legal depèn del govern de torn.
• La llatinització: els àmbits formals estan més o menys consolidats, però en els àmbits informals ha entrat en una línia d'ús descendent.
• El coneixement intergeneracional: els pares no el transmeten als fills, els joves de les ciutats i de les zones turístiques, les parelles mixtes. Tots aquests esdevenen bilingües passius.