Sobirania, Institucions i Constitucions

La Sobirania en la Societat Xarxa

Es percep el trànsit cap a la societat-xarxa. Adquireix més importància el control d'alguns nodes de comunicació i d'intercanvi que del territori mateix (ciutats, empreses transnacionals, mitjans, etc.). L'estat ha perdut pes. La capacitat de coerció: el principi de la sobirania: La sobirania d'un Estat és la capacitat exclusiva de prendre decisions vinculants per a la població d'un territori concret. La sobirania és la capacitat d'exercir el poder, sense cap límit exterior (té la capacitat de decidir sense cap força). Els Estats són tècnicament sobirans per prendre decisions exclusives en el seu territori i sobre les seves persones. Es tracta d'un poder originari que no depèn de tercers.

Sobirania Interna i Externa

La sobirania interna és el poder de l'Estat d'imposar-se sobre qualsevol altra autoritat (civil, eclesiàstica, econòmica, etc.). La sobirania externa és la capacitat de l'Estat de no admetre el domini d'una autoritat aliena. Per aquesta raó regeix el principi d'igualtat entre els Estats i el de no interferència.

La Sobirania està Limitada?

La sobirania externa té restriccions voluntàries o involuntàries a l'acció de l'Estat a causa del fort impacte de la globalització. La sobirania interna té límits democraticoliberals a l'exercici del poder. Múltiples nivells de govern ('sobiranies compartides'). Encara que l'estat sigui sobirà internament té límits.

Les Regles del Joc: Institucions i Constitucions

La Institucionalització

L'estat es caracteritza per la seva institucionalització. Les institucions són una sèrie de conductes que s'ajusten a pautes o regles permanents. Aquestes pautes/regles defineixen la posició de cada actor en les seves relacions.

Avantatges de la Institucionalització

• S'estalvia esforç social.
• Disminueix els riscos de la imprevisibilitat i la incertesa.
• Es distingeix entre la persona i la funció política.

Les Regles del Joc: Les Constitucions

Les regles del joc afecten a:

• La configuració de cada institució.
• La relació entre les institucions.
• La posició de la ciutadania davant les institucions.

Les regles del joc han de ser el resultat d'un acord col·lectiu i explícit entre tots els membres de la comunitat. Això s'expressa en forma de constitució.

Procés d'Elaboració de les Regles Constitucionals

• Es produeix en un canvi radical d'escenari polític.
• Es fa una redistribució de recursos.
• Es posa en marxa l'elaboració de la constitució.
• L'aprovació d'aquesta ha de tenir una intervenció popular per mitjà d'un referèndum.

Què Garanteix l'Estabilitat d'una Constitució?

• L'èxit depèn de l'adhesió que és capaç de recollir entre la ciutadania.
• El que assegura l'eficàcia constitucional és la coherència entre els valors que protegeix i els valors de la societat.

La Distribució Territorial del Poder

Estats Unitaris i Compostos

En estats d'extensió molt reduïda, el poder estatal actua en exclusiva sobre la totalitat del territori. Però en la majoria dels casos, l'acció del poder té en compte l'existència d'àmbits territorials subestatals: ciutats, comarques, regions, etc. En cada un d'aquests territoris es donen institucions polítiques pròpies les competències de les quals es limiten a una determinada àrea territorial dins del mateix estat. Coexisteixen amb el poder estatal i mantenen amb les vinculacions de diferent caràcter. Diferents models d'estat; existeixen dos tipus ideals: estats unitaris i estats compostos.

L'Estat Unitari

En l'estat unitari, el poder polític resideix en un únic centre, des del qual es projecta sobre tot el territori. Delega les seves competències i distribueix recursos entre institucions que s'ocupen de governar demarcacions subestatals. La dada important és que aquestes competències poden ser revocades pel centre mitjançant decisió unilateral. Existeix una clara jerarquia vertical que caracteritza la relació entre institucions centrals i institucions territorials. Els estats liberals van tendir inicialment a adoptar aquest model unitari, uniforme i centralitzat per assegurar la igualtat de tracte de tots els ciutadans i amb la finalitat de no discriminar per raó del seu lloc de residència. Quan es parla de model jacobí s'està al·ludint a una versió extrema d'aquesta centralització.