Sobirania: Tipus, Evolució i Desafiaments Actuals

La Completa Separació de Poders a les CCAA

Cal destacar que no hi ha una completa separació dels poders a les Comunitats Autònomes (CCAA), ja que no existeix un poder judicial propi, com sí que n'hi ha per a l'Estat central. En conclusió, la comparació d'Espanya amb les característiques típiques d'un estat federal no permet afirmar que l'Estat espanyol sigui federal. A partir d'aquí, es pot afirmar també, i amb el mateix grau de certesa, que el marge que té Espanya per avançar cap al model federal és molt més que gran. Si això és així, per convertir Espanya en una federació faria falta alguna cosa més que una reforma parcial de la Constitució. Caldria una reforma quasi total del model d'Estat. Qüestió diferent és que els actors polítics acceptin prendre aquest camí.

Els Quatre Significats de Sobirania Segons Krasner

Segons Krasner, podem distingir quatre tipus de sobirania:

• Sobirania interna: Es refereix a l'organització de l'autoritat pública en l'Estat i al nivell efectiu exercit per aquells que posseeixen l'autoritat. Tracta la relació entre el control i l'autoritat.
• Sobirania interdependent: És la capacitat de les autoritats públiques per controlar els moviments transfronterers. Es refereix exclusivament al control.
• Sobirania legal internacional: Al·ludeix al reconeixement mutu entre Estats o altres entitats. Es refereix exclusivament a l'autoritat.
• Sobirania westfaliana: Relacionada amb l'exclusió d'actors externs de les formes d'autoritat internes. Es refereix exclusivament a l'autoritat.

Autoritat i Control

L'autoritat implica un dret mútuament reconegut pel qual un actor pot realitzar un determinat tipus d'activitat. Si aquesta és efectiva, mai s'haurà d'exercir la força, però es pot aconseguir el control mitjançant l'ús de la força bruta. Una pèrdua de control pot conduir a una pèrdua d'autoritat. Si una pràctica funciona, les persones podrien arribar a contemplar-la com d'obligat compliment normatiu; per contra, si una regla de mutu acord fracassa en el control de la conducta, es pot negar la seva autoritat.

Sobirania Interna: De Bodin a l'Actualitat

Bodin i Hobbes van ser els primers a donar importància al terme "sobirania". Defensaven la teoria que l'Estat era absolutament necessari per al benestar humà, i que la concentració de poder a la qual anomenem sobirania era essencial per a l'existència de l'Estat. La idea d'una autoritat política última i absoluta en la comunitat política. Més endavant, teòrics com Locke, Mill, Marx, Dahl, etc., van qüestionar la idea que fos necessària l'existència d'una font última d'autoritat. L'autoritat pot concentrar-se en mans d'una persona, o dividir-se entre diferents institucions; pot haver-hi estructures federals o unitàries. L'únic cas en què això no passa és en les confederacions. Un estat que posseeixi un control intern d'eficàcia de l'autoritat molt limitada podria, no obstant això, gaudir d'una completa sobirania legal internacional. La sobirania interna, l'organització i l'eficàcia de l'autoritat política, constitueixen la qüestió més important de l'anàlisi política, ja que l'organització de l'autoritat a l'interior d'un Estat i el nivell de control de què gaudeix aquell Estat no es troben necessàriament relacionats amb la sobirania legal internacional o amb la westfaliana.

Sobirania Interdependent i Globalització

La sobirania estatal s'ha vist erosionada per la globalització. La incapacitat de regular el flux de béns, persones, productes contaminants, malalties i idees a través de les fronteres territorials s'ha descrit com una pèrdua de sobirania. Han anat apareixent diferents problemes com la contaminació, el terrorisme, les drogues, crisis, etc. En el context internacional, els moviments de persones a la recerca de treball eren més oberts al segle XIX del que ho són a l'actualitat. L'increment dels intercanvis entre les nacions no ha deixat impotents els Estats per prosseguir les seves agendes de política nacional. Una pèrdua de sobirania interdependent podria conduir a què els governants veiessin compromesa la seva sobirania westfaliana. L'estructura de l'autoritat política interna i el grau de control sobre les activitats que tenen lloc a l'interior i a través de les fronteres territorials no es troben necessàriament relacionades amb el reconeixement internacional.