Sobrecàrrega Laboral i Burnout: Causes, Etapes i Prevenció

Sobrecàrrega de Treball

La càrrega de treball és la quantitat d’energia i capacitat que una persona ha d’aportar per dur a terme una feina. Quan aquests requeriments de feina són superiors, parlem de sobrecàrrega:

• Sobrecàrrega quantitativa: Quan una persona té una quantitat de treball superior a la que pot fer.
• Sobrecàrrega qualitativa: Quan una persona ha de fer tasques que no es corresponen amb les seves competències i habilitats.

Mesures preventives:

• Planificar la feina en funció dels recursos humans i materials disponibles.
• Establir criteris quantitatius i qualitatius per valorar que la càrrega de treball sigui equitativa entre l’equip de treball.
• Establir les pauses pertinents a la feina.
• Cobrir els treballadors o treballadores que estiguin de baixa per evitar sobrecarregar la resta de l’equip.
• Donar formació continuada als treballadors.

Burnout (Síndrome del Cremat)

Es considera com una resposta a una situació d’estrès laboral crònic en què el treballador mostra símptomes d’esgotament emocional, despersonalització i baixa realització personal.

• Sensació d’esgotament emocional: Disminució i pèrdua de recursos del treballador o treballadora, situació en què perceben una falta de recursos emocionals per enfrontar-se a les exigències laborals.
• Despersonalització o deshumanització: Desenvolupament, per part de la persona afectada, d’actituds negatives, insensibilitat i cinisme, sobretot en relació amb les persones usuàries del servei que presta.
• Sensació subjectiva de baixa realització personal: La persona sent que la seva feina no la satisfà, se sent frustrada professionalment i amb l’autoestima baixa.
• Símptomes físics d’estrès: com cansament, malestar.

Per què es produeix el burnout?

Té l’origen en un disseny incorrecte de les condicions de treball en les organitzacions. Les condicions que influeixen a l’hora de generar el burnout són els elements estressants presents en l’entorn de treball i les estratègies per fer-hi front que utilitza el treballador o la treballadora.

Etapes de desenvolupament del burnout:

1. Fase inicial d’entusiasme: El treballador té expectatives altes amb relació al nou lloc de treball. Està molt motivat, i això fa que tingui una forta implicació.
2. Fase d’estancament: Es produeix un desequilibri entre les demanes que se li fan a la feina. El treballador comença a considerar que la seva aportació a la feina no és equitativa amb la compensació que n’obté.
3. Fase de frustració: El treballador se sent frustrat i desil·lusionat; la seva feina deixa de tenir sentit. Poden començar a aparèixer problemes emocionals, fisiològics i conductuals.
4. Fase d’apatia: Canvia l’actitud i la conducta del treballador, que passa a adoptar un paper d’afrontament defensiu, com ara tractar els usuaris del seu servei de manera distanciada, donar preferència a la seva satisfacció davant les necessitats de l’usuari o adoptar estratègies de tipus defensiu i evitatiu.
5. Fase de cremar-se: Es produeix un col·lapse emocional i cognitiu, que caracteritza la síndrome.

Prevenció del Burnout

• Àmbit de l’organització: Les mesures estan relacionades amb el suport a la feina, la participació de tot el personal en la presa de decisions i les exigències psicològiques.
• Àmbit individual:
  • Dissenyar i elaborar programes d’orientació a l’inici de la feina i programes d’entrenament en habilitats socials i recursos de negociació.
  • Posar en pràctica programes de formació continuada en resolució de problemes i d’entrenament en la gestió de l’ansietat i l’estrès.
  • Millorar els recursos de resistència i protecció a la persona per afrontar les situacions estressants.