Sociabilització, socialització

1. Aportació de Durkheim a la Pedagogia i Educació Socials.

Émile Durkheim és el primer autor que entén l’educació des de l’òptica social, és a dir, és el primer que proposa relacions entre el concepte D’educació i els factors externs, com és la societat i la socialització que Aquesta ens implica. L’educació social, segons Durkheim, és la formació de la Socialització i que aquesta conjuntament amb l’educació depèn principalment Dels pares.

El concepte clau de l’educació social és la socialització que la podem Definir com la construcció d’una personalitat social. Els problemes de Socialització que pot patir algú són fruit d’una mala educació social, Tanmateix en aquestes problemàtiques, tant individuals com col·lectives és on Treballem la socialització. Si els individus no queden integrats en una Societat hegemònica aquesta societat diu Durkheim que entrarà en crisi. D’altra Banda, Durkheim parla de l’escola com aquella institució que passa de L’individu biològic o egoista a l’individu socialitzat a partir del procés de Socialització. Aquesta és l’importància que té per Durkheim l’educació, la Considera un fet social. Durkheim diu que la pedagogia depèn de la sociologia. En l’estudi de la societat és on el pedagog pot trobar la seva matèria d’estudi I va intentar diferenciar entre els dos termes; pedagogia i educació. Diu que Educar és l’acció que exerceixen els educadors i pares sobre els nens i la Pedagogia, en canvi, són les teories que formen l’educació. L’educació social Des de la perspectiva sociològica és la capacitat d’adaptar-se als grups Socials. Aquesta educació pretén introduir a l’individu dins del grup i Ensenyar-li les regles del tracte entre persones. Durkheim proposa la Inexistència d’un model ideal d’educació pels infants ja que vivim en una Societat que pateix canvis constants.