Socialisme i Comunisme: Doctrines Socioeconòmiques
Clasificado en Formación y Orientación Laboral
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 1,8 KB
Socialisme
El socialisme és una doctrina política i econòmica que propugna la propietat i l'administració col·lectiva dels mitjans de producció per part de les classes treballadores. L'objectiu és una societat amb igualtat política, econòmica i social per a tothom. Això implica una planificació i organització conscient de la vida social i econòmica.
Hi ha discrepàncies sobre l'organització política ideal del socialisme per garantir l'accés democràtic i evitar una possible autocràcia per part de les burocràcies administratives.
Marx defineix el socialisme com un sistema on la producció es basa en el valor d'ús, coordinada mitjançant la planificació econòmica. La Llei del valor deixa de dirigir l'activitat econòmica, i conceptes com el valor de canvi, el guany, l'interès i el treball assalariat desapareixen.
Comunisme
El comunisme és una doctrina econòmica, política i social que defensa una organització social sense propietat privada ni classes socials. Els mitjans de producció serien controlats per l'Estat, que distribuiria els béns equitativament segons les necessitats.
És una ideologia social que es caracteritza pel control i la planificació col·lectiva de la vida comunitària, l'abolició de la propietat privada i l'eliminació de les classes socials. La base del comunisme és la col·lectivització de la propietat.
Lenin atorgava als soviets una doble funció: instruments de la revolució i òrgans del poder legislatiu i executiu. El 1917, va declarar l'estat dels soviets com un nou poder que substituïa el parlament. Tots els funcionaris públics eren elegibles i destituïbles, amb un sou equivalent al d'un obrer. Lenin creia que l'economia podia ser dirigida pel poble a través dels soviets.