Què és el socialisme? Principis, tipus i objectius

El socialisme o la tradició socialista

La defensa de la llibertat individual és l'eix de la tradició liberal. La tradició socialista entén que l'home no pot ser lliure quan existeixen condicions socials i econòmiques de desigualtat i es fixa l'objectiu de superar aquesta situació. L'Estat s'ha d'organitzar per evitar els greuges econòmics entre els seus membres. El fi últim és construir una veritable societat d'iguals, justa i on tots tinguem les mateixes oportunitats.

El lliure mercat crea riquesa, és veritat, però aquesta acaba sent acaparada per uns pocs i es tractaria de fer un repartiment més just que beneficiés tothom. Els més crítics amb els mercats creuen que no n'hi ha prou amb fer reformes per millorar el sistema, que aquest és en si mateix pervers, responsable de l'opressió i la misèria i que, per tant, ha de desaparèixer. Només suprimint el mercat, socialitzant els diferents mitjans de producció (en mans d'uns pocs, diuen els comunistes), acabant amb la propietat privada i unes estructures d'Estat al servei de les classes opressores, podem esperar una veritable transformació.

L'Estat és el representant del bé comú. Els governants han de vetllar pels interessos de la societat. La societat és més que la suma dels individus concrets: s'ha d'entendre com un tot. Un ens complex que sobrepassa l'interès particular de cadascú de nosaltres. L'Estat ha de controlar el mercat perquè l'economia capitalista és voraç, no entén de drets i els ignora si no s'avenen amb els seus interessos.

Els dos corrents principals del socialisme

• Socialisme científic o comunisme: Basat en les idees de Karl Marx i desenvolupat principalment per Lenin. Aquesta concepció del socialisme veu l'Estat liberal com un instrument al servei de la classe dominant. Per això, el socialisme científic exigeix rebutjar no només els principis del mercat lliure, sinó també la idea liberal d'un Estat amb poders molt limitats.
• Socialisme reformista o socialdemocràcia: A partir de les idees de teòrics com Ferdinand Lassalle i Eduard Bernstein, proposa una línia d'actuació diferent dins del socialisme. També defensa la intervenció de l'Estat, però sense trencar les bases democràtiques liberals.