Socialisme Utòpic i Cartisme: Respostes al Capitalisme

Els Socialismes Utòpics

Davant de la societat capitalista es van aixecar veus crítiques que van denunciar les injustícies del nou sistema i van pensar altres formes d'organitzar la societat. Durant la primera meitat del segle XIX, van configurar el que seria conegut com a socialisme utòpic.

Els models socials que propugnaven i els mitjans per portar-los a terme presentaven diferències.

Corrents del Socialisme Utòpic

• Babeuf i Blanqui (pre-comunistes): Consideraven que la igualtat social només es podia assolir per mitjà de l'acció violenta d'una minoria que havia d'imposar la dictadura revolucionària.
• La majoria creia en una transformació social pacífica a través de la difusió de les idees, de l'educació i de l'exemple.

Principals Figures del Socialisme Utòpic Pacífic

• Charles Fourier: Va defensar la creació de falansteris, agrupacions comunitàries on la propietat era col·lectiva i on homes, dones i infants compartien totes les tasques.
• Étienne Cabet: Va dissenyar Icària, un país on s'acomplia el somni comunista d'una igualtat social completa, un projecte que va intentar realitzar, sense èxit, a Amèrica.
• Robert Owen: Va defensar l'organització dels treballadors en cooperatives sense propietaris ni salaris i la va dur a la pràctica a la seva fàbrica tèxtil de New Lanark fins que les pressions del govern i dels empresaris el van obligar a traslladar-se a Indiana.

El Cartisme

A Gran Bretanya, els obrers de la Great Trade Union van buscar canviar les lleis i intervenir en les relacions laborals.

L'any 1836 un grup d'obrers va fundar l'associació Working Men's Association, que va elaborar l'anomenada Carta del Poble.

Demandes de la Carta del Poble

• El sufragi universal masculí i secret.
• Un sou per als diputats que fes possible als treballadors l'exercici de la política.
• La reunió anual del legislatiu.

Es van presentar peticions a la Cambra dels Comuns a fi de recollir signatures i alhora mostrar el suport social que tenien. Malgrat la repressió, es van arribar a recollir més de tres milions de signatures.

La Carta va ser rebutjada pel Parlament i els cartistes no van aconseguir imposar els seus objectius principals, tot i que van tenir èxits parcials, com la primera reducció de la jornada laboral i la conscienciació d'àmplies capes de treballadors.