El Socialisme Utópic: Pensadors i Idees Clave

1.1.4 L'adjectiu utòpic

Prové del llibre de Thomas More, “Utopia”. La paraula suggereix un somni quasi impossible d'aconseguir. Realment ve de la paraula grega topos (lloc) i u (no). Thomas More es refereix a un lloc que no existeix, una illa imaginària. Els pensadors creien que no eren utòpics. La utopia és l'estímul per a la lluita.

1.1.5 Saint-Simon

És un pensador utòpic. Saint-Simon pensava en la ciència com la clau del progrés humà i que el govern havia d'estar format per una petita elit de científics i artistes industrials. Per a ell, els industrials eren tots els que treballaven. Tothom havia de treballar i abandonar l'egoisme i l'avarícia a partir de l'educació. Buscava el bé comú i no el personal, com defensa el liberalisme del capitalisme.

1.1.6 Fourier

Creia que aquesta societat harmoniosa havia d'estar al camp, al món rural, en edificis autosuficients d'unes 1600 persones, anomenats falansteris. Cadascú havia de treballar en allò que li agradava. Hi hauria igualtat entre homes i dones i cooperativisme, ja que és la cooperació la que crea una societat justa. Els sous serien diferents segons l'ofici.

Diferències entre el treball dels obrers del segle XIX i les propostes utòpiques

• Fourier: Salaris iguals per a la mateixa feina sense distinció de sexe o edat, al contrari que en el capitalisme.
• Fourier: Hores determinades de treball amb una divisió de treball, no com en el capitalisme.
• Fourier: Higiene i elegància en el treball, cosa que no existia en el capitalisme.
• Fourier: Treball en grup amb els amics i possibilitat d'escollir el treball.

1.1.7 Owen

Va ser un ric industrial amb idees pròpies. En fer-se càrrec d'una fàbrica, va posar en pràctica les seves idees: va abolir les males condicions laborals guanyant-se la confiança dels obrers, va obrir una botiga amb productes a preu de cost i va cuidar l'educació dels fills dels obrers establint escoles. Pensava que les males condicions dels obrers eren causades per les màquines que els tenien sotmesos i proposava comunitats ideals autosuficients.

1.1.8 Cabet

Va escriure “El viatge a Icària”. Va tenir grans seguidors a Catalunya, com Anselm Clavé o Narcís Monturiol. En una època amb gran desigualtat social, ell volia abolir-la i crear una societat igualitària, amb els béns i els mitjans de producció en forma comunitària, i abolir els diners. Era una societat ideal on la propietat és comunitària. Tothom treballa i cadascú rep béns i serveis segons les seves necessitats. Tot i que buscava la igualtat, no considerava les dones iguals als homes a l'hora d'ocupar un càrrec públic o votar, tot i que volia que els nens i les nenes rebessin la mateixa educació.

Les idees de Cabet a Catalunya

Van ser portades a la pràctica, però van fracassar tot i mantenir-se un temps. A Poblenou es va crear una comunitat per viure amb les idees de Cabet, anomenada Icària, de la qual ara queda l'Avinguda d'Icària.