Socialització, Cultura i Diversitat Cultural
Clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,75 KB
La Socialització
La socialització és el procés pel qual els individus aprenen, interioritzen i assimilen les normes, les idees i els comportaments de la cultura del seu grup social, aquest mínim comú compartit pels membres d'una societat.
Tipus de Socialització
- Socialització primària: aquella en la qual l'infant adquireix les primeres capacitats intel·lectuals i socials, i que juga el paper més crucial en la constitució de la seva identitat. Força càrrega emotiva.
- Socialització secundària: qualsevol procés posterior que inclou l'individu ja socialitzat a nous sectors de la seva societat, com l'escola.
Agents Socialitzadors
- Família: molt important.
- L'escola: s'aprenen normes.
- Companys: decisiva en molts aspectes.
- Mitjans de comunicació: immensa en alguns aspectes.
Estatus i Rol
Mitjançant el procés de socialització, cada individu aprèn el conjunt de rols associats a cada un dels estatus i funcions que conformen l'estructura social. Expectatives que tenen sobre la persona.
L'Estatus
És el lloc que ocupa tota persona en l'estructura social.
- Una persona ocupa alhora molts estatus.
- Per tenir un estatus determinat, no n'hi ha prou que una persona ocupi un lloc, sinó que cal també que els altres li reconeguin aquest rang.
El Rol
És el conjunt de comportaments i actituds que esperem d'una persona d'acord amb el seu estatus.
- És com un paper d'un actor.
- Influeixen en la nostra personalitat.
- Diferents alhora.
La conformitat és aquella conducta que accepta les normes i valors socials. El consens social es produeix quan els membres dels grups es troben en un estat d'acord.
La Cultura
Conjunt d'idees, valors, normes, tècniques, tradicions, costums i creences d'un poble, una manera de viure i interpretar el món i un mitjà de socialització. Cada poble té la seva pròpia cultura amb trets positius i negatius.
Característiques de la Cultura
- És apresa i es transmet de generació en generació. Aquest procés s'anomena enculturació.
- És simbòlica: permet la comunicació i la relació entre individus.
- És compartida: és patrimoni de les persones i grups humans.
- No és estàtica: evoluciona i es transforma.
Diversitat Cultural
Hi ha cultures que tenen un grau elevat d'integració. Altres en tenen poca.
- Difusió cultural: fa referència al procés per mitjà del qual es transmet trets d'una cultura a una altra. Aquests nous trets no afecten les estructures socials preexistents.
- Aculturació: ens referim a les modificacions dels models culturals bàsics, degudes al contacte directe i continuat entre dues cultures. Es dona per fets com la colonització, la invasió o la migració.
Poden sorgir cultures minoritàries, s'anomenen subcultures. Si mantenen actituds de rebuig contra la cultura establerta, s'anomena contracultura.
Actituds davant la Diversitat Cultural
- Etnocentrisme: persones que poden tenir una actitud de rebuig envers altres cultures i creure que la seva és la millor.
- Relativisme cultural: cada cultura ha de ser compresa des de si mateixa, sense establir comparacions amb d'altres cultures.
- Interculturalitat: relació en condicions d'igualtat de les diferents cultures.