Socialització, Diversitat Cultural i Teoria de les Migracions

Socialització i les seves fases

La socialització és el procés a través del qual l’ésser humà s’incorpora al seu context o entorn social i aprèn el conjunt de normes, idees, etc., per a una bona convivència. Es poden distingir tres fases:

• La primària: aquella que té lloc durant la infància de l’ésser humà, el qual es troba amb altres individus que l’influencien, adaptant els seus rols i actituds i amb els quals s’identifica emocionalment.
• La secundària: procés posterior a la socialització primària que permet a un individu ja socialitzat conèixer i incorporar-se a nous àmbits de la societat.
• La resocialització: última fase a la qual no tothom arriba. Són aquells modificadors que intenten rectificar o reintegrar una conducta fora dels límits normals de la societat.

Diversitat cultural

Es pot definir com la variabilitat de cultures que podem trobar en tot el món, establertes gràcies a la capacitat simbòlica d’interpretar el món. Aquestes diverses cultures tenen diferents modes de viure i solucionar els problemes, però tots som igual d’humans. Normalment, la diversitat cultural prové de diferències territorials, ètniques, de gènere, edat o classe social.

Multiculturalitat

Es podria definir com aquell espai o territori on es troben col·lectius de diferents procedències culturals. Això és degut a dues condicions: la diversitat cultural i les migracions.

Etnocentrisme

És aquella cultura que es pren a si mateixa com a punt de referència de la humanitat. Adopta només un únic punt de vista, visió del món i processos que hi tenen lloc, ignorant qualsevol altre. Només hi ha una manera d’entendre el nostre entorn, només unes creences, valors i interpretacions que són úniques. Les creences i percepcions de les altres cultures són falses i primitives.

Teoria Push-Pull i les migracions

Les migracions són les mobilitats humanes d’una zona geogràfica a una altra. Poden ser:

• Espacials: es mou una distància significativa.
• Temporals: desplaçament dilatat en el temps.
• Socials: gran canvi en l’entorn físic i social.

També es poden classificar en voluntàries (les persones escullen sobre el canvi d’entorn) i forçades (venen donades per una força externa en què les persones no tenen més opció que traslladar-se). La teoria Push-Pull seria voluntària, on hi ha una incitació a marxar o abandonar la població (Push) i també l’atracció de les condicions de la zona on volem anar (Pull).